Francesc d'Aragó i de Cardona
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1539  Sogorb (Alt Palància) |
| Mort | 12 maig 1575 (35/36 anys) Sogorb (Alt Palància) |
| Sepultura | Reial Monestir de Santa Maria de Poblet |
 III Duc de Sogorb | |
| 1562 – 1575 | |
 IV Duc de Cardona | |
| 1564 – 1575 | |
.svg&lang=ca){kind=small} Comte d'Empúries | |
| 1522 – 1563 | |
.svg&lang=ca){kind=small} Comte de Prades | |
| 1564 – 1572 | |
 Vescomte de Vilamur | |
| 1564 – 1572 | |
| Altres | |
| Títol | Comte |
| Família | Aragó Cardona |
| Cònjuge | Ángela de Cárdenas y de Velasco |
| Pares | Alfons d'Aragó Joana de Cardona |
| Germans | Joana d'Aragó i de Cardona Anna d'Aragó |
 | |
Armes dels ducs de Cardona | |
Francesc Ramon d'Aragó i de Cardona[1][2] (Sogorb, 1539 - 12 de maig de 1575)[3] va ser un noble aragonès, darrer representant de la branca masculina de la dinastia Aragó-Cardona.[4] Va ser III Duc de Sogorb i IV de Cardona, a més d'ostentar altres títols com el de comte d'Empúries i de Prades o el de vescomte de Vilamur.
Era fill d'Alfons d'Aragó i de Portugal, i de la seva primera esposa Joana de Cardona,[5] la qual va integrar els títols d'aquest llinatge a la casa de Sogorb, però amb l'acord de conservar les armes i el cognom de la casa de Cardona a la nova branca.[2] Així fou hereu del patrimoni familiar Francesc, que com van fer el seu pare i el seu avi, va viure sempre a la vila de Sogorb, també seria l'últim en seguir aquesta tradició.[4] Es va casar amb Ángela de Cárdenas y de Velasco, filla dels ducs de Maqueda, però la parella no va tenir fills.[1][3] Va ser Gran Conestable d'Aragó i cavaller de l'Orde de Sant Jaume.[6]
La seva mort sense descendència, traspassa la successió a la seva germana Joana el 1575, casada amb el castellà Diego Fernández de Córdoba, III marquès de Comares. D'aquesta manera, els títols dels Aragó-Cardona, van passar a formar part d'una casa d'origen castellà, de fet, a partir de la mort de Francesc, els matrimonis amb els membres dels Fernández de Córdoba es van consolidar.[4] No obstant això, a la mort del duc, la vila de Sogorb va presentar un plet per tal d'incorporar-se a la corona com a vila reial, però finalment va resultar en fracàs el 1619.[7]
Francesc va ser enterrat, primer, a la catedral de Sogorb, però posteriorment va ser traslladat al monestir de Poblet.[3]
Títols
[modifica]Francesc va ostentar els següents títols al llarg de la seva vida:[3]
- III Duc de Sogorb
- IV Duc de Cardona
- Marquès de Pallars
- Comte d'Empúries
- Comte de Prades
- Vescomte de Vilamur
- Baró de la Conca d'Òdena
- Senyor de la Baronia d'Entença
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Fluvià i Escorsa, 1979, p. 157.
- ↑ 2,0 2,1 Palmireno, 2009, p. 37.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Fitxa de Francesc d'Aragó» (en castellà). Fundació Casa Ducal de Medinaceli. [Consulta: 16 agost 2015].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Carrió-Invernizzi, 2008, p. 36-37.
- ↑ Soler Salcedo, 2009, p. 443-444.
- ↑ Burgos, 1853, p. 163.
- ↑ Venero de Valera, 2011, p. 8-9.
Bibliografia
[modifica]- Burgos, Agusto de. Blasón de España: libro de oro de su nobleza (en castellà). Tom II. Madrid: Imprenta de M. Rivadeneyra, 1853.
- Carrió-Invernizzi, Diana. El gobierno de las imágenes: ceremonial y mecenazgo en la Italia española de la segunda mitad del siglo XVII (en castellà). Madrid: Iberoamericana, 2008.
- Fluvià i Escorsa, Armand «Els comtes i el comtat de Prades». Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, Vol. 25, Núm. 1, 1979.
- Palmireno, Juan Lorenzo. Discursos latinos (en castellà). Madrid: Editorial CSIC, 2009.
- Soler Salcedo, Juan Miguel. Nobleza española: grandeza inmemorial (en castellà). Madrid: Visión Libros, 2009.
- Venero de Valera, Baltasar. Visita senyorial a l'estat de Sogorb (1715) i al marquesat de Dénia (1766). València: Universitat de València, 2011.
| Precedit per: Alfons d'Aragó |
Duc de Sogorb 1562-1572 |
Succeït per: Joana d'Aragó |
| Precedit per: Joana de Cardona |
Duc de Cardona 1563-1572 |