Francesc Joncar i Querol
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Francisco Juncá y Carol  28 novembre 1742 Sabadell (Vallès Occidental) |
| Mort | 19 juny 1833 (90 anys) Girona |
| Activitat | |
| Ocupació | músic, canonge, compositor, organista |
| Professors | Benet Julià i Ros |
| Alumnes | Josep Pons i Pons |
Francesc Joncar i Querol (Sabadell, 28 de novembre de 1742 - Girona, 19 de juny de 1833) va ser un eclesiàstic, músic i compositor català.[1][2]
Format musicalment a l'Escolania de Montserrat i des de molt jove[2] va ser segon mestre de capella a la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona. El 1769 oposita sense èxit per a la plaça de mestre de capella de les Descalzas Reales de Madrid. També va intentar obtenir plaça a la seu de Màlaga,[2] però és el 1774 on guanya les oposicions com a successor d'Emmanuel Gònima a la catedral de Girona. Més tard, el 1780 va ser nomenat Mestre de Capella de la catedral de Toledo, on va romandre durant dotze anys, però el 1792 torna a la seu de Girona per disposició reial amb càrrec capitular. Sent ja canonge i comissari de música, abandona la composició i emprèn la tasca, entre d'altres, d'ordenar i restaurar els llibres de cant coral. Va gaudir d'un notable prestigi tant a la seva època com en èpoques posteriors.[3][4]
Amb la venda dels seus béns, deixats en herència a l'Hospital i Casa de Beneficència de Sabadell, es van finançar part de les obres de construcció de l'Hospital del Taulí.[1]
El 1924, l'Ajuntament de Sabadell, a proposta de Joan Montllor i Pujal, va acordar donar el nom del canonge Joncar a un carrer de la ciutat, concretament al barri de la Creu Alta.[1]
Obra
[modifica]La seva obra es conserva repartida pels arxius de les catedrals de Girona i Toledo, a l'Escorial, a Guadalupe, a la Biblioteca del Palacio Real i a la Biblioteca de Catalunya.[3][2][4]
Entre les seves obres es troben motets, salves, oratoris, un Rèquiem per a 8 veus i orgue, un Te Deum i altres més. A la Biblioteca de Catalunya es conserva també el seu “Ejercicio Primero en la oposición al real magisterio de las Señoras Descalzas de Madrid: himno a 4 y 8 voces, Somni refectis artubus, Año 1769”.[3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Canonge Joncar, carrer del». [Consulta: 10 gener 2023].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Francesc Junca i Querol» (en català). [Consulta: 17 gener 2023].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Rifé i Santaló, Jordi. Diccionario De La Música Española e Hispanoamericana (Vol. 6) (en castellà). Madrid: Iberautor Promociones Culturales, 2000, p. 621. ISBN 9788480483094.
- ↑ 4,0 4,1 Rifé i Santaló, Jordi. Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear. Barcelona: 62 Edicions, 2003, p. 23. ISBN 84-297-5329-X.