Vés al contingut

Francesc Nel·lo i German

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Francesc Nel·lo i Germán)
Plantilla:Infotaula personaFrancesc Nel·lo i German
Biografia
Naixement1931 Modifica el valor a Wikidata (92/93 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
FormacióEscola d'Art Dramàtic Adrià Gual Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de teatre Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsOriol Nel·lo i Colom, David Nel·lo i Colom, Dani Nel·lo Modifica el valor a Wikidata
PareFrancesc Nel·lo i Ventosa Modifica el valor a Wikidata

Francesc Nel·lo i Germán (Barcelona, 1931) és un director de teatre català. És fill de l'escenògraf Francesc Nel·lo i Ventosa. És pare del saxofonista i compositor Dani Nel·lo, del geògraf i urbanista i diputat al Parlament de Catalunya Oriol Nel·lo i de l'escriptor i traductor guardonat amb el premi Sant Jordi de novel·la David Nel·lo.[1]

Va estudiar amb Ricard Salvat a l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual. Va ser professor de l'Institut del Teatre des de 1971. Dirigí muntatges teatrals a la Universitat de Barcelona i va formar part de l'anomenat teatre Independent. El 1966 va crear el Grup de l'Òliba i el Grup de Teatre Independent (GTI) amb qui va estrenar el 1967 al Teatre de l'Aliança del Poble Nou una adaptació d'una obra de Beaumarchais, La diada boja o les noces de Fígaro, editada l'any següent i reeditada al cap de més de vint anys quan el 1989 la companyia del Teatre Lliure, la posà en escena amb el títol de Les noces de Fígaro.[2]

D'altres muntatges seus són obres tals com El metge a garrotades de Molière (1967), La comèdia de l'olla de Plaute (1967),l'anònim francès del segle xv La farsa del Mestre Pathélin (1969) i Guillem Tell de Schiller (1971). Va dirigir també Tassarba d'Enric Morera al Gran Teatre del Liceu de Barcelona (1966). Ha publicat La pell de magrana i set contes més (1958).[3]

Ha treballat per a TVE com a realitzador, guionista i ambientador artístic, i ha estat assessor de l'equip del Centre Dramátic de la Generalitat de Catalunya en l'época en qué Hermann Bonnín n'era director.[2]

Referències

[modifica]
  1. «La bona educació dels germans Nel·lo». [Consulta: 21 setembre 2020].
  2. 2,0 2,1 «Nel·lo i German, Francesc». [Consulta: 21 setembre 2020].
  3. «Francesc Nel·lo i German | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 setembre 2020].