Francesc Pardo i Artigas
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 26 juny 1946  Torrelles de Foix (Alt Penedès) | ||
| Mort | 31 març 2022 (75 anys) Girona | ||
 114è Bisbe de Girona | |||
| 16 juliol 2008 – 31 març 2022 ← Carles Soler i Perdigó – Octavi Vilà i Mayo → Diòcesi: bisbat de Girona | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | bisbe catòlic (2008–2022), sacerdot catòlic (1973–2022), teòleg | ||
| Consagració | 19 d'octubre de 2008 per Manuel Monteiro de Castro | ||
 | |||
| Lloc web | Fitxa a catholic-hierarchy.org | ||
.jpg)
Monsenyor Francesc Pardo i Artigas (Torrelles de Foix, 26 de juny del 1946 - Girona, 31 de març de 2022)[1] fou un sacerdot catòlic català, bisbe de Girona des del juliol de 2008 fins a la seva mort el 31 de març de 2022.
Biografia
[modifica]Estudià a la Facultat de Teologia de Catalunya i va ser ordenat sacerdot el 31 de maig de 1973, a la basílica de Santa Maria de Vilafranca del Penedès.[2] Exercí diversos càrrecs a l'arxidiòcesi de Barcelona. Entre els anys 1973 i 1980 va ser coadjutor de les parròquies de Santa Maria i de la Santíssima Trinitat, de Vilafranca del Penedès (població d'on en va ser arxipreste 1979-1980); posteriorment, i del 1980 al 1987, va ser rector de Sant Sadurní d'Anoia (on va fundar una cooperativa que promogué la construcció de 70 habitatges socials), consiliari diocesà del Moviment Familiar Rural i dels Joves Rurals JARC (1982-1986). L'any 1983 va ser nomenat també rector de Monistrol d'Anoia. Entre els anys 1990 i 1993 va ser vicari episcopal de la zona del Penedès, Anoia i Garraf, i del 1993 al 2006 va exercir com a director del Centre d'Estudis Pastorals de les diòcesis de Catalunya.
El 1997 esdevingué rector de Sant Esteve de Granollers i entre 1999 i 2004 va ser arxipreste de Granollers, tasca que compaginà entre 2001 i 2004 amb la de vicari episcopal del Vallès Oriental. En crear-se el bisbat de Terrassa s'hi incorporà com a prevere, i hi va assumir els càrrecs de Vicari General de Pastoral i Delegat Episcopal per a l'Economia (2004), alhora que continuà com a rector de Granollers.
Bisbe de Girona
[modifica]El 16 de juliol del 2008 es va fer públic el seu nomenament per a ocupar la seu vacant de Girona, i va ser ordenat bisbe el diumenge 19 d'octubre del 2008, diumenge de les missions, en una cerimònia amb el nunci, dos cardenals, setze bisbes, dos-cents capellans i els abats de Montserrat i Poblet.[3][4] Al novembre del 2013 el bisbat de Girona té 383 parròquies amb 1.000 esglésies i al voltant de 190 capellans dels quals n'hi ha 140 en actiu. Pardo va ser el primer bisbe català en fer un pronunciament explícit de petició de perdó "pels insults i menyspreus d'una cadena de televisió vinculada als bisbes" en una claríssima referència a 13TV, el canal de televisió de la Conferència Episcopal Espanyola.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Llisterri, Jordi «Mor el bisbe Francesc Pardo, impulsor del treball conjunt dels bisbats catalans». Catalunya Religió, 01-04-2022.
- ↑ «S’ha mort el bisbe de Girona, Francesc Pardo, a setanta-cinc anys». Vilaweb, 01-04-2022. [Consulta: 1r abril 2022].
- ↑ Garcia-Arbós, Salvador «Francesc Pardo, 114è bisbe de Girona». Vilaweb/ElPunt, 20-10-2008 [Consulta: 6 novembre 2013].
- ↑ Bohigas, Joaquim «Dues mil persones acompanyen Pardo en l'inici del govern a la diòcesi de Girona». Diari de Girona, 20-10-2008 [Consulta: 6 novembre 2013].
- ↑ Trillas, Joan «El bisbe de les mil esglésies». Presència, 03-11-2013, pàg. 13.
Bibliografia
[modifica]
- «"Si es tanquen parròquies serà per falta de feligresos no per falta de capellans"». Diari de Girona, 26·10·08 [Consulta: 17 març 2011].[Enllaç no actiu]
- Francesc Pardo a www.catholic-hierarchy.org (anglès)
| Precedit per: Carles Soler i Perdigó |
Bisbe de Girona des del 16 de juliol de 2008 a l'1 d'abril de 2022 |
Succeït per: ' |