Vés al contingut

Francesc Vicent

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Francesch Vicent)
Plantilla:Infotaula personaFrancesc Vicent
Biografia
Naixement1450 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Sogorb (Alt Palància) Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 1512 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (61/62 anys)
Segòvia (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciójugador d'escacs, escriptor, compositor d'escacs Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata

Francesc Vicent (Sogorb, 1450 - ?, 1512) fou un jugador d'escacs i escriptor valencià.

És autor del primer tractat sobre escacs conegut, el Llibre dels jochs partits dels schacs en nombre de 100, imprès a València el 15 de maig de 1495 a la impremta de Lope de Roca Alemany i Pere Trincher. Cap exemplar d'aquesta obra no ha arribat a l'actualitat. Se sap que n'hi va haver una còpia a la biblioteca del Monestir de Montserrat però va desaparéixer durant la invasió napoleònica.[1]

Vicent és considerat el fundador dels escacs moderns, per tal com la seua obra, pel que se sap, va difondre per tot Europa la innovació de la reina o dama, peça que apareix documentada per primera vegada al poema Escacs d'amor (1475) dels poetes valencians Bernat Fenollar, Narcís Vinyoles i Francí de Castellví. Per aquesta raó, hom creu que aquesta peça, amb el seu moviment actual, pot ser d'invenció valenciana,[2] tesi que sostenen diversos historiadors dels escacs, com J.A. Garzón o Ricardo Calvo.

Vicent va haver de fugir del Regne de València cap a terres italianes, a causa de problemes amb la Inquisició.

En homenatge a ell es va batejar l'asteroide (78071) Vicent, descobert per Rafael Ferrando.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «El joc d'escacs en la literatura catalana». Bibliofília: recull d'estudis, observacions, comentaris y notícies sobre llibres en general y sobre qüestions de llengua y literatura catalanes en particular, Vol. 06, 12-1913.
  2. Karpov apoya a la dama valenciana Article al diari El País, 18/11/2005. (castellà)