Vés al contingut

Francesco Bartolomeo Conti

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Francesco Conti)
Plantilla:Infotaula personaFrancesco Bartolomeo Conti
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 gener 1681 Modifica el valor a Wikidata
Florència (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 juliol 1732 Modifica el valor a Wikidata (51 anys)
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, tiorbista, mandolinista, mestre de capella Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
InstrumentMandolina i tiorba Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsIgnazio Conti Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: c6ef323a-faae-440f-8de5-4cdde4e55bf3 Lieder.net: 3755 Discogs: 848760 IMSLP: Category:Conti,_Francesco_Bartolomeo Allmusic: mn0002200691 Modifica el valor a Wikidata

Francesco Bartolomeo Conti (Florència, Toscana, 20 de gener de 1681 - Viena, Àustria, 3 de juliol de 1732) fou un compositor i intèrpret de tiorba. El 1703 entrà en l'orquestra de la capella imperial de la qual fou director el 1722. Segons explica Mattheson en el seu Der Volkommene Capellmeister, Conti, injuriat greument per un sacerdot, respongué a la injúria amb una bufetada sent condemnat a retractar-se públicament durant tres dies a la porta de la catedral. L'emperador, que apreciava molt al músic, reduí la pena a un dia, però Conti, irritat perquè la humiliació subsistia sempre, proferí tals insults contra els jutges que aquests ratificaren la primera pena condemnant-lo a més a una munta de consideració, i a quatre anys de presó i a abandonar el territori austríac, quan recobrés la llibertat. L'autenticitat d'aquesta anècdota ha estat negada per alguns autors, fundant-se en l'odi que Mattheson professava per Conti, però Fétis opina que deu ser cert.

Les obres del músic italià es distingeixen per la correcció i elegància, però manquen d'originalitat; s'hi nota excessivament la influència d'Alessandro Scarlatti. Heus ací les òperes més importants:

  • Clotilde (1709),
  • Alba Cornelia (1714),
  • Satiri in Arcadia (1714),
  • Teseo in Creta (1715),
  • Il finto Policare (1716),
  • Ciro (1716),
  • Don Chisciotte in Sierra Morena (1719),
  • Alessandro in Cidone (1721),
  • Archelao, re di Cappadocia (1722),
  • Mosé preservato (1722),
  • Penelope (1724),
  • Griselda (1725),

També compongué alguns motets i cantates

Bibliografia

[modifica]