Francisco Basterrechea Zaldívar
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 juliol 1886 Bermeo (Biscaia) |
| Mort | 9 desembre 1975 (89 anys) Madrid |
.svg){kind=small} Diputat a les Corts republicanes | |
| 12 juliol 1931 – 9 octubre 1933 Legislatura: primera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Biscaia (província) | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Valladolid |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | polític, advocat |
| Partit | Partit Nacionalista Basc |
| Membre de | |
| Família | |
| Fills | Néstor Basterretxea Arzadun |
Francisco Basterrechea Zaldibar (Bermeo, Biscaia, 1888 - Madrid 1975) va ser un advocat i un polític nacionalista basc del Partit Nacionalista Basc, diputat a Corts
Biografia
[modifica]Llicenciat en dret a la Universitat de Valladolid i Granada. Va exercir com a advocat simultanejant el seu treball com a director de la sucursal del Banc de Biscaia. Membre de la Comissió d'Autonomia, des del 15 de desembre de 1930 arribant a participar, en la redacció de l'Estatut General de l'Estat Basc. Avantprojecte de la Societat, també anominat Estatut Basc-Navarrès. En aquest document els partidaris de l'autonomia basca exposaven les seves idees polítiques. Fou escollit Diputat a les Corts Republicanes a les eleccions generals espanyoles de 1931[1] pel PNB per la circumscripció de Bilbao,[2] i fou membre del Tribunal de Garanties Constitucionals.
Interessat pels temes marítims, va participar en l'organització política, en 1929, de la construcció de la repetidament reclamada escullera que avui protegeix el port de Bermeo dels embats de la mar, solucionant amb la seva intervenció el finançament de l'obra; així també va participar en 1932, en la fundació d'un sindicat pescador d'arrantzales: Eusko Tostarteko Bazkuna; igualment va presentar un pla de reorganització dels Estudis de Nàutica. Va ser vocal de la Secció de Problemes Marítims de la Societat d'Estudis Bascos-Eusko Ikaskuntza des de l'any 1922 fins a 1936, en la qual va desenvolupar el seu treball sobre el litoral basc amb l'objecte de preparar un estudi sobre la pesca.
A causa de l'esclat de la Guerra Civil, es va exiliar amb la seva família a França i d'allí marxen a Buenos Aires Argentina en 1942, treballant com periodista i redactor de revistes jurídiques com "Galeuzca" i la revista Alberdi, al mateix temps que treballava en la Delegació Basca en la capital argentina, que va dirigir de 1946 a 1952. Regressa el 1952 on mor a Madrid el 09 de desembre de 1975. Un dels seus fills és l'escultor Néstor Basterretxea Arzadun
Escrits i llibres
[modifica]- Dictamen y contribución al anteproyecto del Congreso de Pesca Marítima Vasca, E.I.D., 1923, V, nº 18
- El problema del arrastre. Soluciones posibles, Asamblea de Pesca, 1925
- Función de las cofradías y su relación necesaria, Imp.de la Dip. De Gipuzkoa, San Sebastián, 1928.
Referències
[modifica]- ↑ Arbeloa, Víctor Manuel. La Semana Trágica de la Iglesia en España (8-14 octubre de 1931). Encuentro, 8 de novembre de 2006, p. 306. ISBN 978-84-7490-809-1.
- ↑ Villa García, Roberto. Las elecciones de 1933 en el País Vasco y Navarra. Librería-Editorial Dykinson, 22 d'octubre de 2007, p. 47. ISBN 978-84-9849-115-9.
Bibliografia
[modifica]- Ipiña Bidaurrazaga, Aritz; Agirreazkuenaga Zigorraga, Joseba (ed. lit.); Alonso Olea, Eduardo José (ed. lit.). «Francisco Basterrechea Zaldivar. Trayectoria política y olvido de un miembro clave del PNV (1887-1975)». A: Estatu-Nazioen Baitako Nazioak: Naziogintza Kulturala Eta Politikoa, Gaur Egungo Europan. Editorial Base, 2014, p. 211-223. ISBN 978-84-15706-20-5 [Consulta: 6 agost 2016]. Arxivat 29 October 2019[Date mismatch] a Wayback Machine.