Francisco González de Bassecourt
«Comte d'El Asalto» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Comte de l'Assaltu». |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1726 Pamplona (Navarra) |
Mort | 19 agost 1793 (66/67 anys) Carabanchel Alto (Província de Madrid) |
Capità general de Catalunya | |
1784 – 13 març 1789 ← Felix O'Neille – Francisco Antonio de Lacy y White → | |
Capità general de Catalunya | |
18 octubre 1778 – 1784 ← Philippe de Cabanes – Felix O'Neille → | |
President de la Reial Acadèmia de Bones Lletres | |
1776 – 1793 ← Fernando de Silva y Álvarez de Toledo – Manuel Godoy → | |
Activitat | |
Ocupació | militar |
Carrera militar | |
Rang militar | general |
Premis | |
Francisco González de Bassecourt (Iruña, 1726 - Carabanchel Alto, 1793), primer comte de l'Asalto, fou un militar espanyol d'origen flamenc i capità general de Catalunya.[1]
S'incorporà a l'exèrcit quan tenia 12 anys, com la majoria de combatents.[2] Va obtenir aquest curiós títol com a premi per defensar la ciutat de l'Havana contra l'atac anglès de 1762,[1] en el que va morir el seu germà Vicente. Per a mitigar la pèrdua va rebre ascensos militars, títols nobiliaris i càrrecs polítics.[2]
Entre 1766 i 1769 fou ministre plenipotenciari a Suïssa. L'estiu de 1773 fou designat corregidor de Barcelona, substituint al fill de Leopoldo de Gregorio Mauro, marquès d'Esquilache.[2] Posteriorment fou destinat com a capità general entre 1778 i 1789, on va desenvolupar una gestió plenament il·lustrada. De fet fou president i protector de l'Acadèmia de Bones Lletres.[1] El 1780 va rebre la clau de gentilhome de cambra, el 1789 rebé la gran creu de Carles III i el 1790 rebé el càrrec de conseller d'estat.[3] Cal destacar les nombroses obres públiques que va endegar sobretot al Raval de Barcelona, urbanitzant-lo i obrint-hi el carrer Nou de la Rambla fins a l'antiga muralla. També va ajudar a reconstruir el Teatre de la Santa Creu després de l'incendi de 1787.[1] Fou destituït el 1789 per vacil·lar a reprimir els rebomboris del pa i el traslladaren a Madrid.[1] Morí el 1793 amb 68 anys, dels quals 56 foren dedicats al servei real.[3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Mestre i Campi, Jesús (director). «González de Bassecourt, Francisco». A: Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 508. ISBN 84-297-3521-6.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Irles Vicente, 2003, p. 448.
- ↑ 3,0 3,1 Irles Vicente, 2003, p. 449.
Bibliografia
[modifica]- Irles Vicente, María del Carmen. «Los extranjeros en la administración corregimental española del siglo XVIII». A: Los extranjeros en la España moderna : actas del I Coloquio Internacional, celebrado en Málaga del 28 al 30 de noviembre de 2002. Vol. 2. Málaga: Universitat de Màlaga, 2003, p. 439-450. ISBN 84-688-2633-2.