František Kupka
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 23 setembre 1871  Opočno (Txèquia) | ||
| Mort | 24 juny 1957 (85 anys) Puteaux (França) | ||
| Sepultura | Crematori i Columbari del Père-Lachaise, 87 Grave of Kupka (en)  | ||
| Altres noms | Josef Dálný Paul Regnard | ||
| Formació | Acadèmia de Belles Art (Praga) (–1891) Acadèmia de Belles Arts de Viena | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Pintura | ||
| Lloc de treball | París | ||
| Ocupació | Czechoslovak legionary (en) (1914–valor desconegut), il·lustrador, artista gràfic, professor, dibuixant, dissenyador gràfic, professor d'universitat, pintor | ||
| Ocupador | Acadèmia de Belles Art (Praga) | ||
| Gènere | Art abstracte | ||
| Moviment | Orfisme, simbolisme i art abstracte | ||
| Representat per | Artists Rights Society | ||
| Carrera militar | |||
| Branca militar | Legió Txeca | ||
| Conflicte | Primera Guerra Mundial Battle of Arras (en) | ||
| Mecenes | Heinrich Waldes | ||
| Participà en | |||
| 16 juliol 1955 | documenta 1 |
||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Premis | |||
Signatura  | |||
 
| |||
František Kupka (Opočno, 1871 - Puteaux, 1957) fou un pintor txec considerat com un dels pioners de l'art abstracte.
Les seves primeres obres artístiques mostren una preocupació inusual, sovint poc realista, pel color i per una distorsió expressiva.
Des de 1911 a 1912, al mateix temps que el pintor francès Robert Delaunay, Kupka va realitzar els seus primers treballs completament abstractes, com Amorfa: fugida de dos colors (1912, Galeria Nacional de Praga), que consisteix en formes circulars acolorides i línies organitzades en una disposició rítmica.
Va continuar experimentant dintre de l'abstracció, i va agrupar la seva obra artística en cinc categories: cercles, verticals, verticals i diagonals, triangles i diagonals. No va ser un pintor tan influent com altres del moviment abstracte, i per això no va rebre el reconeixement que es mereixia fins després de la seva mort.
