Vés al contingut

Adolf Wüllner

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Friedrich Wüllner)
Plantilla:Infotaula personaAdolf Wüllner

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de) Friedrich Hugo Anton Adolph Wüllner Modifica el valor a Wikidata
13 juny 1835 Modifica el valor a Wikidata
Düsseldorf (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 octubre 1908 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Aquisgrà (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaOstfriedhof Aachen (en) Tradueix, Flur 28, Nr. 69-70 50° 46′ 31″ N, 6° 06′ 26″ E / 50.77531°N,6.10726°E / 50.77531; 6.10726 Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Bonn Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Bonn Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófísic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Bonn Modifica el valor a Wikidata
Membre de


Find a Grave: 81503598 Modifica el valor a Wikidata

Friedrich Hugo Anton Adolf Wüllner, nascut el 13 de juny 1835 a Düsseldorf i traspassat el 6 d'octubre de 1908 a Aquisgrà, fou un físic alemany, que destacà en l'estudi dels raigs catòdics i dels raigs canals, en l'electrostricció del vidre i en l'estudi de la pressió de vapor de les dissolucions.

Biografia

[modifica]

Wüllner estudià física a la Universitat de Bonn i a la de Múnic, on es graduà el 1856. Després es treballà dos anys a la Universitat Humboldt de Berlín, i des de 1858 a la de Marburg. A la tardor de 1862 fou nomenat professor de física a l'Acadèmia d'Agricultura Poppelsdorf i professor associat de la Universitat de Bonn. Des de 1863 Wüllner s'encarregà de la gestió de l'Escola Provincial de Formació Professional d'Aquisgrà. Finalment, el 1870 fou professor de física a l'Institut de Tecnologia, del qual fou rector en el període 1883-1886. Fou també senador.

Obra

[modifica]

Realitzà importants estudis sobre la pressió de vapor de les dissolucions i arribà a la conclusió el 1858 que els descens de la pressió de vapor d'una dissolució és directament proporcional a la concentració.[1][2][3] Aquests estudis foren emprats pel químic francès François Marie Raoult per descobrir la llei que duu el seu nom (llei de Raoult).[4]

Referències

[modifica]
  1. Wüllner, A. Pogg. Ann., 103, 1858, pàg. 529. Pogg. Ann., 105, 1858, pàg. 85-.
  2. Kirchhoff, G.; Wüllner, A Pogg. Ann., 106, 1859, pàg. 322-.
  3. Wüllner, A.; Kirchhoff, G Pogg. Ann., 106, 1859, pàg. 632-.
  4. Hall, C.H. Laws and models: science, engineering, and technology. CRC Press, 2000. ISBN 0849320186.