Vés al contingut

Del migdia a les tres

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: From Noon till Three)
Infotaula de pel·lículaDel migdia a les tres
From Noon till Three Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióFrank D. Gilroy Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióM. J. Frankovich i William Edwin Self Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióRobert Clatworthy Modifica el valor a Wikidata
GuióFrank D. Gilroy Modifica el valor a Wikidata
MúsicaElmer Bernstein Modifica el valor a Wikidata
FotografiaLucien Ballard Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeMaury Winetrobe Modifica el valor a Wikidata
VestuariMoss Mabry Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorUnited Artists Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena11 abril 1976 Modifica el valor a Wikidata
Durada99 min i 98 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerewestern, comèdia i pel·lícula basada en una obra literària Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0074553 FilmAffinity: 213813 Allocine: 174298 Rottentomatoes: m/from_noon_till_three Letterboxd: from-noon-till-three Allmovie: v18747 TMDB.org: 6476 Modifica el valor a Wikidata

Del migdia a les tres (títol original: From Noon till Three) és un western còmic i romàntic estatunidenc dirigida per Frank D. Gilroy i estrenat el 1976. Ha estat doblat al català.[1]

Argument

[modifica]

Graham Dorsey, és un bandit covard i supersticiós. Poc abans de l'assalt a un banc amb quatre dels seus acòlits, té un somni (que resultarà premonitori) en el qual l'atracament anirà malament. Troba llavors un pretext per quedar fora de la ciutat a casa d'una jove vídua, Amanda Starbuk, durant l'atracament. Durant aquestes tres hores naixerà una relació sentimental entre Dorsey, mentider i seductor i Amanda la romàntica.

Sabent que l'atracament ha anat malament i no dubtant del caràcter cavallerós del seu amant, Amanda li demana anar a socórrer els seus companys. Dorsey és poc entusiasta amb aquesta idea, però per ser fidel a la imatge que ha donat d'ell, corre a l'auxili dels seus amics. Pel camí agafarà la roba d'un dentista, però una doble desgràcia té lloc llavors: agafat per error per Dorsey el dentista és mort i el mateix Dorsey és detingut per exercici il·legal de la medicina.[2]

Després d'un any de presó, Dorsey torna amb Amanda que, mentrestant, ha explicat el seu idil·li amb Graham en un llibre que ha esdevingut un best-seller en tot el país. Tot i que creu ser rebut els braços oberts, descobreix que Amanda no el reconeix i el rebutja. Encara més, ella refusa obstinadament creure el que explica Dorsey perquè ha guardat una imatge totalment diferent del seu « heroi » que és empès pels seus amics abandona a deixar la dona que l'estimava. Graham descobreix que el Dorsey del llibre no s'hi assembla en res. Totes les seves temptatives per fer-se reconèixer, fins i tot al preu de confessar la seva covàrdia o les seves autèntiques intencions no hi faran res: la llegenda creada pel llibre l'ha totalment sobrepassat. Graham Dorsey és mort i ben mort i tota persona que reivindica aquesta identitat no pot ser més que un usurpador. Provarà en va trobar compassió o reconeixement per part d'Amanda o d'algun habitant del lloc. Internat en un manicomi, finalment en els interns d'aquesta casa d'alienats on trobarà algú que accepti de creure qui és.

Repartiment

[modifica]

Al voltant de la pel·lícula

[modifica]
  • Un dels rars films còmics de Charles Bronson, més acostumat als papers taciturns de venjadors.

Referències

[modifica]
  1. esadir.cat. Del migdia a les tres. esadir.cat. 
  2. «From noon till three». The New York Times.