Vés al contingut

Ochroma pyramidale

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Fusta de balsa)
Infotaula d'ésser viuOchroma pyramidale Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font defusta de balsa Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN61786528 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreMalvales
FamíliaMalvaceae
GènereOchroma
EspècieOchroma pyramidale Modifica el valor a Wikidata
(Cav. ex Lam.) Urb.
Nomenclatura
BasiònimBombax pyramidale Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
  • Bombax pyramidale Cav. ex Lam.
  • Ochroma bicolor Rowlee
  • Ochroma concolor Rowlee
  • Ochroma lagopus Sw.
  • Ochroma obtusum Rowlee[1]

Ochroma pyramidale, conegut com a arbre balsa (balsa és el nom portuguès del rai) (també ho és O. lagopus), és una espècie d'arbre dins la família Malvaceae. És un arbre de creixement ràpid que arriba a fer 30 m d'alt. La fusta de blasa es classifica com a fusta dura (per provenir del grup de les angiospermes) però en realitat és una fusta molt lleugera tova (de baixa densitat). La zona originària del'arbre balsa és del sud del Brasil i Bolívia al nord i sud de Mèxic. Actualment s'ha estès a altres països tropicals com Papua Nova Guinea, Indonèsia, Tailàndia i illes Solomon. El 95% de la fusta de balsa la proporciona l'Equador.

És una planta pionera que s'estableix a les clarianes del bosc. Creix molt de pressa i en 10-15 anys ja pot fer 30 m d'alt. Normalment als 30-40 anys ja es fa vell i mor.[2]

Actualment es creu que són dos mamífers nocturns els seus principals pol·linitzadors: el kinkajú i l'olingo.[2]

Usos

[modifica]

La fusta de balsa és molt lleugera i tova amb els grans de la fusta gruixuts i oberts. La densitat de la fusta de balsa oscil·la entre 40–340 kg/m³ sent la densitat típica d'uns 160 kg/m³.[3] La lleugeresa de la fusta de balsa deriva del fet que l'arbre té grans cèl·les que contenen aigua. Després del procés d'assecat (en un forn durant dues setmanes) la gran àrea de superfície dels forats que en resulten proporciona resistència, la superfície està feta d'una mescla molt resistent composta per cel·lulosa i lignina. La fusta de balsa és molt popular per a fer-ne maquetes i en aeromodelisme. També, parcialment per exemple, les pales del ping-pong o taules de surf.

Thor Heyerdahl estava convençut de la possibilitat de contacte humà antic entre Polinèsia i Amèrica del Sud, i va construir el rai Kon-Tiki amb fusta de balsa per fer una expedició demostrant la possibilitat de contacte per mar.

Galeria

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Ochroma pyramidale (Cav. ex Lam.) Urb.». Germplasm Resources Information Network. United States Department of Agriculture, 26-10-2009. Arxivat de l'original el 2009-04-17. [Consulta: 22 maig 1997].
  2. 2,0 2,1 Angier, N.; Ziegler, C. «Treetop happy hour». National Geographic, 219, 5, 2011, p. 130–143.
  3. Terry Porter: "Wood Identification and Use", page 160. Guild of Master Craftsman Publications Ltd. 2004