Vés al contingut

Gerard Xuriguera

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Gérard Xuriguera)
Plantilla:Infotaula personaGerard Xuriguera
Nom original(fr) Gérard Xuriguera
(ca) Gerard Xuriguera Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r agost 1936 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatCatalunya Catalunya França França
Activitat
Camp de treballEstudi de la història de l'art Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócrític d'art, historiador de l'art Modifica el valor a Wikidata


Gerard Xuriguera (francès: Gérard Xuriguera) (Barcelona, 1 d'agost de 1936) és un historiador i crític d'art català i francès.

Fill de l'escriptor Ramon Xuriguera i Parramona, que el 1937 s'exilià a França durant la guerra civil, i de la llemosina Henriette Guitard. Del 1937 a 1950 la família Xuriguera visqué a la vila occitana de Mouleydier (Dordonya), on el seu pare portava una botiga, fins que aquest darrer any adquiriren una casa a la veïna població de Brageirac. Durant un temps, en Gerard assistí a cursos de teatre a Bordeus fins que, el 1958, la família es traslladà a París.

L'any 1972 publicà el seu primer llibre d'art, que encetà una bibliografia molt copiosa en el camp de la crítica artística, amb una especialització en l'art contemporani i en l'escultura. En el seu haver es compten més[1] de 800 catàlegs d'exposicions.

En ocasió dels Jocs Olímpics de Seül, del 1987 al 1991 comissarià[1][2] l'Olímpiada de l'art, que aplegà 130 quadres de pintors de 57 països i constituí el parc d'escultures a l'aire lliure més gran del món, amb més de 200 obres de grans dimensions. Xuriguera va ser agregat europeu de Cultura els anys 1991-1992, i comissari de l'exposició litogràfica dels Jocs Olímpics de Barcelona el 1992. L'any 2003, Xuriguera i l'artista A-Sun Wu foren comissionats per a seleccionar una dotzena d'escultors que il·lustressin el Jiabanshan Sulpture Park, un parc escultòric a Taiwan.[3]

En la seva vida, Xuriguera ha publicat textos de crítica artística, ha fet conferències arreu i ha estat comissari de més de 700 exposicions per tot el món (com els Simposis d'Escultura a l'aire lliure d'Andorra del 1991 i el 2002).

El 2001, Gerard Xuriguera cedí a l'Arxiu Nacional de Catalunya el fons del seu pare Ramon Xuriguera.

Obres

[modifica]

(Selecció)

  • Dix peintres espagnols de Paris (Aguayo, Clavé, Feito, Grau-Sala, Juan Gris, Guansé, Palazuelo, Peinado, Pelayo, X. Valls) Paris: Arted, 1972
  • Miguel Villá Madrid: Ibérico Europea, 1972
  • Cinco maestros de la pintura contemporánea Madrid: Ibérico Europea, 1974
  • Pintores españoles de la escuela de París Madrid: Ibérico Europea, 1974 (trad. del francès)
  • Dibujos de Pradal Madrid: Ibérico Europea, 1975
  • Subirá-Puig: l'espace-bois Paris: S.M.I., 1975
  • Luc Peire Paris: C.Martinez, 1976 (Paris: M.Broutta, 1984)
  • Nino Calos: itinéraire lumni-cinétique Paris: Arted, 1977
  • Pelayo Paris: Art moderne, 1977
  • Grau-Garriga, article a Cimaise núm. 155 (1978)
  • Guansé Paris: Le Musée de poche, 1978
  • Maurice Rocher Paris: Art moderne, 1979
  • Victor Laks Paris: Art Moderne, 1981
  • Lindströn: la fièbvre et le feu València: Cimal, 1983. Text en francès, castellà i anglès
  • Regard sur la peinture contemporaine: la création picturale de 1945 á nos jours Paris: Arted, 1983
  • Les années 50: peintures, sculptures, temoignages Paris: Arted, 1984
  • Les figurations de 1960 à nos jours Paris: Mayer, 1985
  • Le dessin, le pastel, l'aquarelle dans l'art contemporain Paris: Mayer, 1987
  • Alcaïs Paris: Yves Alcaïs, 1989
  • Jean Arcelin. Bâle, Hardhof. Espace Art et Culture Ebel, 1990, Editions Glasnost, Grandson, 1990. ISBN 2883720002
  • Christoforou Paris: La Difference, 1993
  • Duminil Paris: Garnier Nocera, 1994
  • Christophe Panis, Gérard Xuriguera Art catalan contemporain: un panorama [exposition] Paris: Espace Belleville, 1995
  • Connaître la peinture de Pere Pagès Paris: François Rolin, 1995
  • Francis Eck Paris: Garnier Nocera, 1995
  • Guy Ferrer Paris: Garnier Nocera, 1995
  • Kim-Chang-Hee Paris: Garnier Nocera, 1996
  • L'Altrange 1895-1995 Barcelona-Lausanne: Diccionario Ráfols-Acatos, 1996
  • Michel Rovelas Paris: Garnier Nocera, 1996
  • L'art dans la cité Lamentin: Mairie de Lamentin, 1997
  • Benedito Paris: Garnier Nocera, 1997
  • Istvan Sandorfi: works, 1987-1997 Paris: Garnier Nocera, 1997
  • Manuel Cargaleiro: obra gravada Ramada, António Coelho Dias, 1997. Text en portuguès
  • Lindström Alacant: Universitat d'Alacant, 1998. Text en valencià i castellà
  • Magni: peintures, sculptures & humanobiles Paris: Modus, 1998
  • Martine Martine: Iavis Paris: Van Wilder, 1999
  • Gérard Xuriguera, Arnau Puig Rocamora: Iris, Colegio de España Tarragona: J.Rocamora, 2000
  • José Garnería, Gérard Xuriguera Ripollés entre dos milenios València: Generalitat Valenciana, 2000. Text en castellà, traduccions al valencià i a l'anglès
  • Gerard Xuriguera, comissari de l'exposició Le bois dans l'art contemporain Paris: Espace Belleville, 2001
  • Franco Adami: dessins & intimisme Lausanne: Acatos, 2001
  • Gérard Xuriguera, Christine Adami, Gülseli Inal Mustafa Altintas Istanbul: Bilim Sanat galerisi, 2001
  • Satoru 1969-2001 Paris: FVW, 2001
  • Gerard Xuriguera i Xuansan Wu A-Sun Wu:Un itinerari entre mestissatge i expressionisme Andorra la Vella: Govern d'Andorra, 2002
  • Assadour Paris: FVW, 2003
  • Jean Campa: La planéte Campa Paris: FVW, 2003
  • Rachid Khimoune Monaco: Grimaldi Forum, 2003
  • Béatrice Englert Paris: FVW, 2004
  • Fouad Naïm "Errances" [exposition] Paris: Cléa, 2004
  • Vicente Alcaraz, José Garnería, Gérard Xuriguera Peter Stämpfli València: Concejalía de Cultura, 2004
  • René Cornand Paris: FVW, 2005
  • Ipostéguy [exposition] Paris: Galerie Vallois, 2006

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Le choix des libraires - en savoir plus sur le livre Gérard Xuriguera, l'exception culturelle : une vie dans l'art». Arxivat de l'original el 2008-02-07. [Consulta: 31 gener 2008].
  2. ↑ «La Olimpiada del Arte dotará a Seúl de un importante patrimonio artístico | Edición impresa | EL PAÍS».
  3. ↑ De Xuriguera, Gerard. Pintores Españoles de La Escuela De Paris (en castellà). Iberico Europea De Ediciones, 1974. ISBN 8425602696. 

Bibliografia

[modifica]
  • Cottin, Nathalie. Gérard Xuriguera, l'exception culturelle: une vie dans l'art. París: Toute latitude, 2007. 
  • Gérard Xuriguera, écrivain et historien d'art et ses amis écrivains, peintres et sculpteurs: [exposition], du 1er au 17 février 1999. Châtenay-Malabry: Centre d'éducation populaire et de sport, 1999. 
  • Bernini, G. «La Retroguard: Gerard Xuriguera». Cimaise, 259, 1999, p.70-71.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gerard_Xuriguera&oldid=31723763»