Fàbrica G. de Andreis
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici industrial  | |||
| Arquitecte | Joan Amigó i Barriga | |||
| Construcció | dècada del 1900 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | modernisme català | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Badalona (Barcelonès) | |||
| Localització | Indústria, 71-77, Sagunt, 11 i Eduard Maristany, 98-100 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Data | octubre 1980 | |||
| Id. IPAC | 20526 | |||
La Fàbrica G. de Andreis és un edifici industrial de Badalona catalogat com a bé cultural d'interès local.[1] Actualment allotja l'Institut de Batxillerat La Llauna.
Història
[modifica]A principis del segle xx, l'italià Gottardo de Andreis va fundar una empresa dedicada a la fabricació i a la litografia d'envasos metàl·lics, i el 1905 va encarregar-ne el projecte a l'arquitecte badaloní Joan Amigó i Barriga.[2] El juny del 1910 s'hi van afegir dos pisos a la banda del carrer d'Indústria, on es troben esgrafiats motius florals i grans volutes, i fins al 1922 s'hi feren noves amplicacions.[1]
L'empresa, coneguda popularment com «La Llauna», va prendre el nom complet de Gottardo de Andreis Metalgraf Española pels voltants del 1919 fins al seu tancament l'any 1980.[2][3] En aquell moment, la fàbrica estava aturada per suspensió de pagaments, i els propietaris, residents a Itàlia, no s'havien preocupat de modernitzar-ne les instal·lacions.[4] Posteriorment, va passar a mans de l'Ajuntament, i el 1984 va ser rehabilitat pels arquitectes Enric Miralles i Carme Pinós, que va rebre el premi FAD de Rehabilitació (1986),[3] així com la Bienal Española de Arquitectura y Urbanismo Beau 1.[1] Actualment, hi ha l'institut d'ensenyament secundari La Llauna.[3][1]
Descripció
[modifica]Situat als carrers de la Indústria, de Sagunt i d'Eduard Maristany, es tracta d'un edifici de quatre plantes, amb una porta corredissa d'entrada. Per a la construcció de la planta baixa es van inspirar en l'exterior de la ciutat, i és per aquest motiu que va ser concebuda com un espai lliure, amb rampes i escales que es van repetint una al costat de l'altra per tal de permetre la ràpida circulació d'estudiants. A la primera planta hi ha un vestíbul, un espai pensat per descansar entre les classes. L'eliminació de forjats de les plantes intermèdies li permet tenir la màxima dimensió d'alçada.[1]
Els elements més notables de l'edifici original són les façanes dels carrers de la Indústria i d'Eduard Maristany, amb trets decoratius de gran escala, d'influència de la Secessió de Viena. Es tracta de garlandes vegetals acabades en volutes, frisos de flors quadràtiques a la primera i grans medallons musius amb escuts a la segona.[1] Aquests, obra del mosaïcista Lluís Bru i Salelles, reprodueixen els escuts d'Itàlia i de Catalunya.[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «INSTITUT LA LLAUNA - FÀBRICA PER A GOTTARDO DE ANDREIS». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Sadurní, Núria. Llaunes d'abans. Te'n recordes?. Badalona: Museu de Badalona, 2007, p. 26-27.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Massot, Josep Maria «L'arquitectura de la ciutat». Carrer dels Arbres, 7, 1996.
- ↑ Lladó, Francesc; Padrós, Joan Antoni. «Fàbrica per Gottardo de Andreis (La Llauna)». Inventari de Protecció del Patrimoni Cultural Europeu, 1980. Arxivat de l'original el 2018-04-08. [Consulta: 18 abril 2012].
Enllaços externs
[modifica]
- «La Llauna». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.