Gabriela de Frígola Barbaza
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1861 |
| Mort | 1947 (85/86 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | professora (1886–1925) |
Gabriela de Frígola Barbaza (1861 - 1947) va ser mestre de les Escoles Nacionals de Sant Joan Despí entre els anys 1886 i 1925.
Biografia
[modifica]Va ser nomenada mestra per la ciutat de Barcelona, però per malaltia del seu pare va demanar el trasllat a Sant Joan Despí,[1] on exercí de mestre entre els anys 1884 i 1925. Junt amb Joan Perich i Valls (1866-1955)[1] —mestre i marit de Frígola—, va iniciar una campanya a favor de la dignificació de les escoles nacionals amb contundents enfrontaments amb les autoritats de Sant Joan Despí.[2]
A més de mestre, va ser la fundadora de la Caja de Ahorro Escolar de Sant Joan Despí l'any 1894[3] i presidenta de La Mutual Femenil Despiense l'any 1920.[4]
Premis i homenatges
[modifica]Va rebre diferents distincions, com la Creu de l'Orde Civil d'Alfons XII,[2] medalla de plata per Alfons XIII[2] l'any 1902 i diferents diplomes al mèrit com a mestra d'institucions públiques, els anys 1906,[5] 1913[6] i 1916.[7]
L'any 1925, la Junta Local d'Ensenyament va proposar al Ple de l'Ajuntament que la nova escola de nenes portés el nom de Gabriela de Frígola, en reconeixement de la seva tasca a favor de l'educació de les nenes. La nova escola va portar el seu nom entre els anys 1928 i 1929, però finalment l'escola es va dir "Agrupación Escolar Mixta Casas-Laporte".[8]
Des de l'any 2018, Gabriela de Frígola dona nom al Premi de Relats Breus per a Dones, organitzat per l'Ajuntament de Sant Joan Despí.[9] L'any 2024 van posar el seu nom a un carrer de la ciutat.[10]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Duran, 2002, p. 7-9.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Herp Sanmartí, Jaime Fallecimiento de una ilustre maestra nacional octogenaria. Gráficas Olesa, 1947.
- ↑ Gaceta de Madrid [Madrid], 101, 1908, pàg. 156-157.
- ↑ Anales del Instituto Nacional de Previsión [Madrid], 44, 1920, pàg. 155.
- ↑ Boletín oficial de la provincia de Logroño, 155, 12-07-1913, pàg. 2.
- ↑ Legislación del Trabajo. Instituo de Reformas Sociales, Apéndice IX, 1903, pàg. 171.
- ↑ El Debate, 16-02-1916, pàg. 560.
- ↑ Sánchez et al, 2019.
- ↑ «Relats breus per a Dones». Ajuntament de Sant Joan Despí, 2018. [Consulta: 13 març 2024].
- ↑ «Noms de dones per a nous carrers». Ajuntament de Sant Joan Despí, 2024. [Consulta: 11 març 2024].
Bibliografia
[modifica]
- Duran, Montserrat. «Dades Biogràfiques de dones a Sant Joan Despí». A: Borderías, Cristina (ed.); Bengoechea, Soledad (coord.). Les dones i la història al Baix Llobregat. Volum II. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002, p. 5-36 (Llorenç Sans d’Estudis del Baix Llobregat). ISBN 9788484153542.
- Sánchez, Conxita; Hachuel, Esther; Ribas, Neus; Duran, Montserrat. Trencadís violeta. El llegat de les dones de Sant Joan Despí. Barcelona: Ajuntament de Sant Joan Despí i Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llogregat, 2019. ISBN 978-84-948536-6-1.