Gesats

Gesats

Tipus	tribu
Part de	celtes

Els gesats (llatí: Gaesatae) foren un poble celta establert als Alps propers a la Gàl·lia Cisalpina. El seu nom derivava d'una llança o javelina anomenada en llatí gaesum i era un nom de guerra com els francs («els valents») o els alamans («tots homes»). Servien en general com a mercenaris i van destacar al servei dels cartaginesos contra els romans. Plutarc diu que en general eren cavallers més que infants.

A Itàlia apareixen periòdicament lluitant contra els romans. La seva primera menció és de l'any 388 aC quan actuaven com aliats dels sènons i altres gals que van conquerir Roma i hi van restar acampats set mesos. La darrera vegada que apareixen va ser el 222 aC quan bandes de mercenaris reclutades a la conca del Roine, van creuar els Alps en ajut dels ínsubres en la guerra contra els romans. Un dels caps dels gesats, Viridòmar, va morir a la batalla de Clastídium (Casteggio) a mans del cònsol Marc Claudi Marcel; anava a cavall i vestit amb armadura d'una sola peça fabricada d'or i plata.

Estrabó encara parla després del gesats establerts a la Cispadana entre els Apenins i els Alps, al costat dels bois, sènons i ligis, però posteriorment van desaparèixer com a poble.