Vés al contingut

Galí II Asnar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Galí III)
Plantilla:Infotaula personaGalí II Asnar
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle IX Modifica el valor a Wikidata
Mort922 Modifica el valor a Wikidata
Comte d'Aragó
893 (Gregorià) – 922 (Gregorià)
← Asnar II Galí d'AragóAndregot Galindes → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciógovernant Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaGalíndez Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAcibel·la de Gascunya
Sança Garcés Modifica el valor a Wikidata
FillsGuntislo Galíndez
 ()
Asnar Galindes
 () Sança Garcés
Miró Galindes d'Aragó
 () Acibel·la de Gascunya
Redempt Galindes d'Aragó
 () Acibel·la de Gascunya
Belasquita Galindes d'Aragó
 () Sança Garcés
Toda Galindes
 () Acibel·la de Gascunya
Andregot Galindes
 () Sança Garcés Modifica el valor a Wikidata
ParesAsnar II Galí d'Aragó Modifica el valor a Wikidata  i Ònnega Garcés Modifica el valor a Wikidata
GermansGarcia Asnar d'Aragó
Sança Asnar Modifica el valor a Wikidata

Galí II Asnar (? - 922) fou comte d'Aragó (ca. 893-922).[1][2]

Va ser fill i successor del comte Asnar Galí II i d'Ònnega Garcés.[3]

Està documentat exercint com a comte des del 893,[3] data tradicional en què es data la mort del seu pare. Protegit dels atacs del valí d'Osca, Muhàmmad al-Tawil, amb qui tenia vincles familiars, durant el seu mandat va incorporar al comtat la meitat oriental de la vall de l'Aragó, les valls d'Atarés i Aucumer i el camp de Jaca. Es considera que durant el seu govern el comtat d'Aragó va deixar de ser independent i va passar a dependre del regne de Pamplona, tot i que es desconeix en quin moment exacte. En tot cas, es va respectar el càrrec de Galí II, que va continuar sent comte fins a la seva mort, l'any 922.[4]

Es va casar dues vegades. En primeres núpcies amb Acibel·la, filla del comte Garcia Sanxes de Gascunya. D'aquest matrimoni en van néixer Toda, el bisbe Redempt i Miró. En segones núpcies es va casar amb Sança Garcés, filla del cabdill vascó Garcia Ximenes, de qui van néixer Belasquita i Andregot.[3][1]

En termes generals, es considera que el comtat d'Aragó va passar definitivament al regne de Pamplona a través del matrimoni de la seva filla Andregot amb Garcia Sanxes I.[2][3] Segons Julia Pavón, amb l'herència es va aplicar una reptura de la successió familiar mitjançant l'encomanament de la noblesa local a un nou senyor, Sanç I de Pamplona, quelcom que explicaria, d'altra banda, perquè el comtat d'Aragó va mantenir la seva imatge tradicional d'entitat política separada de la resta del regne, amb el grup nobiliari o barons aragonesos.[4]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Galindo II Aznárez» (en castellà). Auñamendi Eusko Entziklopedia. Fondo Bernardo Estornés Lasa. [Consulta: 23 gener 2021].
  2. 2,0 2,1 «Galí II Asnar». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Galindo Aznar II» (en castellà). Gran Enciclopedia de Navarra. Fundación Caja Navarra. [Consulta: 23 gener 2021].
  4. 4,0 4,1 Pavón Benito, Julia. «Galindo II Aznar» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 23 gener 2021].