Jacamar cuallarg
Galbula dea  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Pes | 27 g |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22682221 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Piciformes |
| Família | Galbulidae |
| Gènere | Galbula |
| Espècie | Galbula dea Linnaeus, 1758 |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
El jacamar cuallarg[1] (Galbula dea) és una espècie d'ocell de la família dels galbúlids (Galbulidae) que habita en boscos i límits de les sabanes del sud-est de Colòmbia, sud de Veneçuela, Guaiana, est de l'Equador i del Perú, nord de Bolívia i oest del Brasil.
Taxonomia
[modifica]L'espècie va ser descrita científicament per Carl von Linné en la seva obra Systema naturae el 1758 amb el nom de Alcedo dea.[1] Dos anys després, Mathurin Jacques Brisson va crear el gènere galbula, el qual es va traslladar aquesta espècie.[2] Se'n coneixen 4 sub-espècies:[3]
- Galbula dea dea: sud de Veneçuela a Guaiana i al Brasil al nord de l'Amazones (est del Riu Negro)
- Galbula dea amazonum: nord de Bolívia (riu Beni) i Brasil al sud de l'Amazones (a l'est de Pará)
- Galbula dea brunneiceps: extrem est de Colòmbia i Perú i oest de Brasil
- Galbula dea phainopepla: Oest de Brasil, sud de l'Amazones i oest del riu Madeira
El seu nom en llatí fa referència a una au petita i groga (galbula) i deessa (dea).[4]
Descripció
[modifica]És una au d'entre 25 i 34 cm de longitud, la meitat dels quals pertanyen a la seva cua i el seu pes oscil·la entre els 25 i els 32 grams. Té el bec negre i allargat, característic de la família dels galbúlids.[5] El seu plomatge és bàsicament negre amb una corona de color marró fosc a la part de dalt del cap. Les altres parts del cos tenen reflexes de color blavós brillant.[6] Té al pit i al coll una franja de color blanc. L'iris dels seus ulls és de color marró fosc i els peus i les potes de color negre.[4]
Comportament
[modifica]Quan aterra a les capçades dels arbres (en branques horitzontals primes i sense fulles), passa fàcilment desapercebut fins al moment que canta. Viu sol, en parella o en grups de 3 individus.
S'alimenta bàsicament d'insectes que atrapa realitzant vols curts i molt àgils.[5] La dieta la componen principalment lepidòpters, odonats, dípters i himenòpters de les famílies Vespidae i Apidae. En alguns casos també s'alimenten d'aranyes.[4]
Fa el niu a les capçades del arbres creant un monticle sobre nius de tèrmits arboris. Se'l pot trobar vivint sol, en parella o en grups de 3 o 4 individus.[7]
Distribució i hàbitat
[modifica]És comú trobar-lo a les capçades dels arbres de terres altes, tant a l'interior com a les vores dels boscos de ribera primaris i secundaris, sabanes i boscos inundables. També es pot trobar en boscos secs i boscos de terra ferma. Se sol trobar en altituds fins als 1100 metres sobre el nivell del mar.[8]
Se'l pot trobar al sud i sud-est de Veneçuela, Guaiana francesa, Surinam, Guyana, zona amazònica de Brasil, al sud i est de Colòmbia, a l'est de l'Equador, a l'est i nord-est de Perú i al nord de Bolívia.[9][10][11][12]
Conservació
[modifica]No s'ha quantificat mai la població d'aquesta au, tot i això, l'espècie es considera bastant comú. L'amplia àrea de distribució a través de varis països, fa que, tot i la lleugera disminució de la seva població, no es consideri vulnerable.[9] En 19 anys (3 generacions) aquesta au ha perdut entre el 16,5% i el 20,7% del seu hàbitat.
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Galbula dea (Linnaeus, 1758)» (en anglès). [Consulta: 11 desembre 2020].
- ↑ «Species Alcedo dea - Hierarchy - The Taxonomicon». [Consulta: 13 desembre 2020].
- ↑ «Galbula dea (Jacamar cuallarg) - Avibase». [Consulta: 11 desembre 2020].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Wiki Aves de Colombia – Universidad Icesi – Cali, Colombia | Jacamar Negro» (en castellà). [Consulta: 11 desembre 2020].
- ↑ 5,0 5,1 «ariramba-do-paraíso (Galbula dea) | WikiAves - A Enciclopédia das Aves do Brasil» (en portuguès brasiler). [Consulta: 11 desembre 2020].
- ↑ Perlo, Ber van. A Field Guide to the Birds of Brazil (en anglès). Oxford University Press, 2009-10-09. ISBN 978-0-19-974565-4.
- ↑ Lentino, Miguel; Restall, Robin; Rodner, Clemencia. Birds of Northern South America: An Identification Guide: Species Accounts (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2020-01-23. ISBN 978-1-4729-8161-5.
- ↑ «Bird Life Data Zone - Paradise Jacamar Galbula dea» (en anglès). birdlife.org, 13-12-2020. [Consulta: 13 desembre 2020].
- ↑ 9,0 9,1 International), BirdLife International (BirdLife. «IUCN Red List of Threatened Species: Galbula dea», 01-10-2016. [Consulta: 11 desembre 2020].
- ↑ «Aves del Ecuador». [Consulta: 13 desembre 2020].
- ↑ «Galbula dea (Linnaeus, 1758) - Jacamar à longue queue». [Consulta: 13 desembre 2020].
- ↑ «Jacamará Colilargo (Galbula dea)». [Consulta: 13 desembre 2020].