Galta
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
|
«Mel de la cara» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Os zigomàtic». |
 La galta dreta d'una noia | |
| Detalls | |
|---|---|
| Llatí | bucca  |
| artèria bucal | |
| Identificadors | |
| MeSH | D002610 |
| TA | A01.1.00.008 A05.1.01.014 |
| FMA | 46476 : multiaxial – jeràrquic |
| Recursos externs | |
| EB Online | science/cheek |
| Terminologia anatòmica | |
La galta, anomenada popularment mel de la cara (en valencià),[1][2] és una de les dues parts de la cara situades sota els ulls i entre el nas i l'orella esquerra o dreta.
És carnosa en els humans i altres mamífers. La pell és suportada pel mentó i les mandíbules, formant la paret lateral de la boca humana, i tocant de manera visible el pòmul a sota els ulls.
En els vertebrats, hi ha marques a la zona de les galtes ("ratlles o taques malars"), en especial just a sota de l'ull, que sovint són útils com a característiques distintives per distingir espècies o individus.
És prou rar el fet de tenir-hi un clot, clotet o fosseta, dit 'de la bellesa'.
En els humans, aquesta regió està innervada pel nervi bucal.
L'interior de la galta (que forma part de la cavitat oral) està coberta amb una membrana mucosa. És el lloc més habitual d'on s'extreu una mostra d'ADN per mitjà d'un escovilló de cotó.
Referències
[modifica]- ↑ Ramón i Sapena, Regina L. «4. Resultats». A: L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià: amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa (
PDF) (tesi). Alacant: Universitat Miguel Hernández, 2006, p. 101 [Consulta: 15 novembre 2024].
- ↑ Sancho i Chust, Josep Norbert. «5. Resultats». A: La pneumologia al llenguatge popular i a la terapèutica tradicional a l'Alacantí i la Marina Baixa ( PDF) (tesi). Sant Joan d'Alacant: Universitat Miguel Hernández, 2016, p. 106 [Consulta: 15 novembre 2024].
