Porrima
Porrima (Gamma de la Verge / γ Virginis) és la segona estrella més brillant de la constel·lació de la Verge, després d'Spica (α Virginis), i la 122 més brillant del cel nocturn. Es troba a 38,6 anys llum de distància del sistema solar.
Nom
[modifica]El nom de Porrima, provinent del llatí, al·ludeix a una deessa de la mitologia romana que al costat de Postversa, era una de les dues ajudants de Carmenta, la deessa del part i la profecia. Se la invocava perquè previnguera i protegira els parts normals, aquells en els quals el bebè naixia de cap. Al segle ii aquest estel era conegut per Aulus Gellius com Prorsa i Prosa.[8]
En l'antiga Babilim assenyalava la dinovena constel·lació eclíptica, Shur-mahrū-shirū, i a títol individual era anomenada Kakkab Dan-nu, l'«Estel de l'Heroi». A la Xina rebia el nom de Shang Seang, l'«Alt Ministre d'Estat».[9]
Característiques físiques
[modifica]Porrima és un estel binari compost per dos estels de magnitud aparent +3,48 i +3,50 pràcticament idèntics. Ambdós són estels blancs de la seqüència principal de tipus espectral F0V i 7.100 K de temperatura superficial.[10][11] La lluminositat de cadascun d'ells és unes 4 vegades major que la lluminositat solar i tenen una diàmetre un 20% més gran que el del Sol. Cadascun d'ells té una massa aproximada de 1,4 masses solars i l'edat del sistema s'estima en 1.700 milions d'anys.[12] A diferència d'estels com el Sol on la fusió nuclear d'hidrogen en heli es produeix fonamentalment per la cadena protó-protó, en estels amb la massa de Porrima A i B el cicle CNO és la font d'energia predominant.[13]
El període orbital del sistema és de 169 anys i el pla orbital està inclinat 31º respecte al pla del cel. Encara que la separació mitjana entre ambdós és de 43 ua —poc més de la distància existent entre Plutó i el Sol—, l'alta excentricitat de l'òrbita fa que aquesta oscil·li entre 5 i 81 ua. L'últim periastre —mínima separació entre components— va tenir lloc el 2005.[13]
Porrima va ser una dels primers estels dobles descoberts. Un missioner en l'Índia, de nom Richaud, va descobrir la seva duplicitat en 1689. William Herschel va mesurar el seu angle de posició en 1781, i el seu fill, John Herschel, va calcular la seva òrbita en 1833.[14] Fins al començament de la dècada de 1990 era un objecte fàcil per als astrònoms aficionats, però la distància aparent del sistema ha anat disminuint fins a l'any 2005, a partir del qual torna a augmentar.
Referències
[modifica]- ↑ Jakub Ostrowski «Spectroscopic survey of γ Doradus stars – I. Comprehensive atmospheric parameters and abundance analysis of γ Doradus stars» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 3, 19-02-2016, pàg. 2307–2322. DOI: 10.1093/MNRAS/STW393.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
- ↑ Afirmat a: Gaia DR3. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 13 juny 2022.
- ↑ «UBVRIJKL photometry of the bright stars». Communications of the Lunar and Planetary Laboratory, 1966, pàg. 99.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Lithium abundance patterns of late-F stars: an in-depth analysis of the lithium desert» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 12-06-2018, pàg. 55–55. DOI: 10.1051/0004-6361/201732209.
- ↑ David Montes «Chromospheric activity and rotation of FGK stars in the solar vicinity» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 9-2010, pàg. 79–79. DOI: 10.1051/0004-6361/200913725.
- ↑ David Montes «A spectroscopy study of nearby late-type stars, possible members of stellar kinematic groups» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 10-2010, pàg. A12. DOI: 10.1051/0004-6361/201014948.
- ↑ Porrima (The Fixed Stars)
- ↑ Allen. Courier Dover Publications. (en anglès). ISBN 0-486-21079-0.
- ↑ «HR 4825 -- Star in double system» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 14 maig 2021].
- ↑ «HR 4826 -- Star in double system» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 14 maig 2021].
- ↑ Holmberg, J.; Nordström, B.; Andersen, J. «The Geneva-Copenhagen survey of the solar neighbourhood. III. Improved distances, ages, and kinematics». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. pp. 941-947 (Taula consultada en CDS).
- ↑ 13,0 13,1 «Porrima» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 14 maig 2021].
- ↑ «Double stars to follow (Prairie Astronomy Club)». Arxivat de l'original el 2008-05-09. [Consulta: 30 gener 2019].
