Garcia Sanxes III de Pamplona

Garcia Sanxes III de Pamplona
Nom original	(eu) Gartzea III.a Sanoitz
Biografia
Naixement	(eu) Gartzea Sanoitz ; 1012 ; Nájera (regne de Nájera)
Mort	1r setembre 1054 (Gregorià) (41/42 anys); Atapuerca (província de Burgos)
Sepultura	Monestir de Santa María la Real de Nájera
Rei de Pamplona
	1035 – 1054 ; ← Sanç Garcés III de Pamplona – Sanç Garcés IV de Pamplona →
Rei de Nájera
Activitat
Ocupació	governant
Carrera militar
Conflicte	batalla d'Atapuerca
Altres
Títol	Rei de Nájera
Família	Dinastia Ximena
Cònjuge	Estefania de Foix
Parella	NN
Fills	Ramir Garcés; () Estefania de Foix; Ximena Garcés; () Estefania de Foix; Major Garcés; () Estefania de Foix; Sança Garcés; () Estefania de Foix; Fernando Garcés; () Estefania de Foix; Urraca de Navarra; () Estefania de Foix; Mencía Garcés; () ; Sancho Garcés; () NN; Sanç Garcés IV de Pamplona; () Estefania de Foix; Ramon Garcés; () Estefania de Foix; Ermessenda Garcés; () Estefania de Foix
Pares	Sanç Garcés III de Pamplona i Múnia I de Castella
Germans	Gonçal I de Ribagorça; Ferran I de Lleó; Ramir I d'Aragó; Ximena Sanxes

Garcia Sanxes III de Pamplona, també anomenat Garcia V de Pamplona i dit el de Nájera (d. 1020 - Atapuerca, 1054), fou rei de Pamplona (1035-1054).^[1]

Orígens familiars

Fill tercer de Sanç III de Navarra i la reina Múnia I de Castella.

Al morir el seu pare el 1035 el testament va establir la divisió del vast regne del pare en els seus quatre fills segons la llei establerta, així el primogènit, fill bastard, Ramir va rebre el Regne d'Aragó; el segon Ferran va rebre el Castella; Garcia IV Sances III, tercer fill, va rebre el Regne de Navarra; i Gonçal va rebre el comtat de Ribagorça i Sobrarb.

Relacions amb els seus germans

El 1037, quan el seu germà Ferran I de Castella sol·licita la seva ajuda per combatre el seu cunyat Beremund III de Lleó prop del riu Pisuerga, aquest l'ajuda i combaten junts contra el rei lleonès, sent vençut i mort l'últim descendent directe de Pere de Cantàbria. Aquesta mort fou decisiva pel repartiment de terres que els dos germans es feren, així Garcia IV pogué estendre els seus dominis fins prop de Santander, ocupant pràcticament tot el territori basc i Ferran I prengué el poder al Regne de Lleó.

El 1043 va vèncer el seu germanastre Ramir I d'Aragó a la batalla de Tafalla, cosa que permeté a Navarra aposerar-se d'algunes terres aragoneses i afeblir el poder aragonès. Una llegenda sense fonament històric, elaborada molt posteriorment, li atribueix la fundació, en 1043, de l'Orde de la Terrassa o de la Gerra: si hagués estat així, es tractaria del primer orde militar de la cristiandat, però la llegenda es creà, justament, per avançar l'antiguitat d'un orde de cavalleria posterior, només documentat a partir de 1403.^[2]

Aprofitant la debilitat dels regnes de taifes, es va dedicar a augment els seus domini amb bon èxit, aconseguint conquerir Calahorra el 1045.

Amb el repartiment de terres castellanes va esclatar una lluita entre Garcia IV i Ferran I de Castella, morint Garcia IV a la batalla d'Atapuerca el 15 de setembre de 1054.^[3]

Núpcies i descendents

Es casà el 1038 amb Estefania de Foix, filla de Bernat I de Foix i Garsenda de Bigorra. D'aquest matrimoni tingueren:

l'infant Sanç IV de Navarra (1039-1076), rei de Navarra
l'infant Ramir de Navarra (?-1083), senyor de Calahorra
l'infant Ferran de Navarra (?-1068), senyor de Bucesta
l'infant Ramon de Navarra el Fratricida, senyor de Murillo i Cameros
la infanta Ermessenda de Navarra, casada amb Fortuny Sanxes de Yarnoz.
la infanta Major de Navarra, casada amb el comte Guy II de Mason
la infanta Urraca de Navarra, casada amb el comte Garcia Ordóñez
la infanta Ximena de Navarra

Així mateix tingué diversos fills bastards:

Sanç Garcés de Navarra, senyor de Uncastillo i Sangüesa, avi del futur rei de Navarra Garcia V.^[4]
Mencia Garcés, casada amb Llop de Nájera

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Garcia Sanxes III de Pamplona

↑ «Garcia Sanxes III de Pamplona». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ (castellà) Baron de Cobos de Belchite, "La antigua orden de Nuestra Señora del Lirio", Hidalguía, 1953, n.2, p.269
↑ Suárez Fernández, Luis. Historia de España antigua y media (en castellà). Rialp, 1975, p.446. ISBN 8432118826 [Consulta: 2 setembre 2012].
↑ Rivero, Isabel. Compendio de historia medieval española (en castellà). Ediciones AKAL, p. 166. ISBN 9788470901256.

[1] «Garcia Sanxes III de Pamplona». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] (castellà) Baron de Cobos de Belchite, "La antigua orden de Nuestra Señora del Lirio", Hidalguía, 1953, n.2, p.269

[3] Suárez Fernández, Luis. Historia de España antigua y media (en castellà). Rialp, 1975, p.446. ISBN 8432118826 [Consulta: 2 setembre 2012].

[4] Rivero, Isabel. Compendio de historia medieval española (en castellà). Ediciones AKAL, p. 166. ISBN 9788470901256.

[1]

[2]

[3]

[4]