Gaspard Gustave de Coriolis
 (1841)  | |
| Nom original | (fr) Gaspard-Gustave de Coriolis (fr) Gaspard-Gustave Coriolis |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 21 maig 1792 París |
| Mort | 19 setembre 1843 (51 anys) París |
| Sepultura | Cementiri de Montparnasse, 12 |
| Formació | École des ponts ParisTech (1810–1811) École Polytechnique (1808–1810) |
| Es coneix per | Efecte Coriolis |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques i mecànica |
| Lloc de treball | París |
| Ocupació | professor d'universitat (1817–), enginyer, enginyer civil, físic, matemàtic |
| Ocupador | École Polytechnique, director d'estudis (1839–1843) École des ponts ParisTech (1831–1838) École Centrale de Paris (1829–) École Polytechnique (1817–) |
| Membre de | |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Premis | |
 | |
Gaspard Gustave de Coriolis (francès: Gaspard-Gustave de Coriolis) (París, 21 de maig de 1792 - París, 19 de setembre de 1843)[1] va ser un físic francès conegut principalment com a descobridor de l'anomenada acceleració, força o efecte de Coriolis.[2]
Estudià a l'escola politècnica de França i es convertí en enginyer de ponts i camins, a partir de 1816 va ser professor de l'École Polytechnique, i a partir de 1829 professor de mecànica i anàlisi geomètrica a l'Escola central d'Art i Manufactures de París.
A més d'estudiar i descriure els sistemes inercials i determinar la força que porta el seu nom, contribuí decisivament a l'establiment d'una terminologia precisa per a la mecànica, en assignar una significació concreta a les expressions dels termes com treball i força viva.
Carrera científica
[modifica]Quan va ser professor d'anàlisi geomètric i de mecànica general en l'École Centrale des Arts et Manufactures, el seu interès en la dinàmica del gir de les màquines el va conduir a les equacions diferencials del moviment des del punt de vista d'un sistema de coordenades que al seu torn està rotant, treball que va presentar a l'Académie des Sciences. A causa de la importància del seu treball, l'efecte Coriolis porta el seu nom.
En la seva memòria «Du calcul de l'effet des machines» (1829) anomena treball a la quantitat , usualment anomenada en aquesta època "potència mecànica", "quantitat d'acció" o "efecte dinàmic" precisant l'ambigüitat d'aquestes expressions: les considera inapropiades. La ciència li dona la raó. Amb ell i Jean Victor Poncelet (1788 - 1867), el teorema de l'energia cinètica pren la seva forma gairebé definitiva i l'ensenyament de la mecànica serà «desempolsat» (la qüestió de les unitats i de l'homogeneïtat de les fórmules es torna fonamental). Nombrosos seran els seus articles en li Dictionnaire de l'industrie (el Diccionari de la indústria).
El 1835 va publicar un treball matemàtic sobre les col·lisions de les esferes: Théorie Mathématique des Effets du Jeu de Billard, considerat clàssic sobre el tema.[3][4]
De vegades se'l cita com Gustave-Gaspard Coriolis, Gustave Coriolis i altres variacions similars.
Obres
[modifica]Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Asimov, Isaac. «Coriolis, Gaspard de». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 271. ISBN 8429270043.
- ↑ Amir D. Aczel. Pendulum: Léon Foucault and the triumph of science. Simon and Schuster, 19 agost 2003, p. 130–. ISBN 978-0-7434-6478-9 [Consulta: 30 novembre 2011].
- ↑ Robert Byrne. Byrne's Advanced Technique in Pool and Billiards. Harcourt Trade, 1990, p. 49. ISBN 0156149710.
- ↑ G Coriolis. Théorie mathématique des effets du jeu de billard; suivi des deux celebres memoires publiés en 1832 et 1835 dans le Journal de l'École Polytechnique:Sur le principe des forces vives dans les mouvements relatifs des machines & Sur les équations du mouvement relatif des systèmes de corps. Originally published by Carilian-Goeury, 1835. Éditions Jacques Gabay, 1990. ISBN 2876470810.
