Calàbria grossa
Gavia immer  | |
|---|---|
 | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Pes | 5,46 kg 4,5 kg |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22697842 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Gaviiformes |
| Família | Gaviidae |
| Gènere | Gavia |
| Espècie | Gavia immer Brünnich, 1764 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
_in_the_Morro_Bay.jpg)
La calàbria grossa o agullat gros (Gavia immer) és, de les tres espècies de calàbries que podem veure als Països Catalans, la que té el bec més robust.[1] És exclusivament marina.
Cria a Groenlàndia, Islàndia, Escòcia i Nord-amèrica. Hiverna al nord-oest d'Àfrica, al sud d'Europa i als Estats Units. Als Països Catalans és una hivernant molt rara i irregular, tot i que en els darrers hiverns ha esdevingut més freqüent en àrees com el Delta de l'Ebre i el tram de costa de les comarques del Barcelonès i del Maresme. A la resta d'àrees litorals n'és molt rara.
Comuna en els llacs de Nord-amèrica, la calàbria grossa és l'ocell emblemàtic oficial de la província canadenca d'Ontario i de l'estat estatunidenc de Minnesota. Apareix a la moneda d'un dòlar canadenc, conegut pels noms informals loonie i huard, dels noms anglès (loon) i francès respectivament del ocell.
Morfologia
[modifica]- Fa entre 61 i 100 cm de llargària.
- Envergadura alar de 122-152 cm.
- El seu pes mitjà és de 4,1 kg.
- A l'estiu té el cap fosc.
- Bec gruixut i recte.
- El dors és quadriculat de blanc sobre fons negre.
Referències
[modifica]- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 14. ISBN 84-315-0434-X
