Gegants de la Ciutat de Barcelona
Aquest article tracta sobre els gegants anomenats «de la ciutat». Vegeu-ne altres significats a «Gegants de Barcelona». |
Any | 1992 |
---|---|
Documentat | Segle XVI-XVII |
Població | Barcelona |
Constructor | Manel Casserras i Boix[1] |
Propietari | Ajuntament de Barcelona |
Jaume I | |
Violant d'Hongria |
Els Gegants de la Ciutat de Barcelona o Gegants de la Ciutat són una parella de gegants, anomenats Jaume I i Violant d'Hongria, propietat de l'Ajuntament de Barcelona i delegats a la Coordinadora de Geganters de Barcelona.[2] Són els gegants més antics documentats de Catalunya, tot i que no en la seva forma actual.[1]
Les figures actuals daten de 1992 i són obra del solsoní Manel Casserras i Boix basant-se en la reproducció de les figures del 1921.[3] L'aspecte actual de vestidures i pintura és obra del seu fill Manel Casserres i Solé de l'any 2006.[1]
Els seus noms, Jaume I i Violant d'Hongria, són en honor d'aquests importants monàrques catalans, si bé, val a dir que durant la dictadura franquista s'imposà que fossin rebatejats amb els noms de Fernando i Isabel, en honor dels Reis Catòlics.
Els Gegants de la Ciutat són la més alta representació del protocol barceloní, juntament amb l'Àliga de Barcelona i formen part del Seguici Popular de la Ciutat de Barcelona, juntament amb els Capgrossos Macers, el Bestiari Històric de la ciutat, els Gegants del Pi i els Gegants de Santa Maria del Mar.
En Jaume I i na Violant tenen un ball propi, El Ball dels Gegants de la Ciutat, i són mencionats a la cançó infantil del Gegant del Pi.[4] Els Gegants de la Ciutat estan en exposició permanent al Palau de la Virreina de Barcelona.
Els Gegants de la Ciutat de Barcelona són els padrins dels Gegants de Santa Maria del Mar, dels Gegants del Pi, dels Gegants de Gràcia, dels Gegants d'Ulldecona, dels Gegants de Sant Cugat del Vallès, dels Gegants de Manresa, dels Gegants de Montblanc, dels Amics dels Gegants, del Gegant Don Miguel de Cervantes Saavedra d'Alcalá d'Henares i dels gegants de la Corunya.
Els Gegants de la Ciutat no acostumen a sortir fora de la seva ciutat (Barcelona). Quan ho fan el gegant porta el seu elm característic, a imatge del casc original del rei Jaume que es conserva en el Museu d’Història de Madrid, i ella un casquet de vellut, tot i que si surten a una Ciutat Comtal porten les seves Corones.[5]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Gegants de la Ciutat de Barcelona». Cultura popular de Barcelona. Barcelona: Institut de Cultura de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ «Gegants de la Ciutat». Coordinadora de Geganters de Barcelona. Arxivat de l'original el 23 de setembre 2010. [Consulta: 23 setembre 2010].
- ↑ «El Seguici Popular de Barcelona». fotografiesdebarcelona.com. Digital Slash. [Consulta: 23 setembre 2010].
- ↑ «El Gegant del Pi» (en castellà). mamalisa.com. [Consulta: 23 setembre 2010].
- ↑ «Els noranta anys i les set vides dels Gegants de la Ciutat». vilaweb.cat. Vila Web. [Consulta: 23 setembre 2024].
Enllaços externs
[modifica]- Web oficial dels Gegants de Barcelona Arxivat 2009-03-02 a Wayback Machine.