Gegants de Mont'e Prama
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Obra escultòrica i jaciment arqueològic  | |||
| Part de | Heròon | |||
| Construcció | segle X aC | |||
| Construcció | segles IX-VIII aC | |||
| Data de descobriment o invenció | 1974 | |||
| Característiques | ||||
| Material | gres | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Cabras (Itàlia) | |||
| Localització | Mont’e Prama Península del Sinis Crabas Sardenya | |||
| ||||
Els Gegants de Mont'e Prama, en sard Zigàntes de Mont'e Prama, són un conjunt d'escultures exemptes nuràgiques. Fragmentades en nombrosos trossos, foren trobades casualment durant uns treballs agrícoles al març del 1974 a la localitat de Mont’e Prama, a Crabas, en la Sardenya centreoccidental. Les estàtues són esculpides en gres i tenen una alçada que varia entre els dos i dos metres i mig.[1]
Després de quatre campanyes d'excavació efectuades entre el 1975 i el 1979, els 5.178 fragments trobats –entre els quals 15 caps, 27 busts, 176 fragments de braços, 143 fragments de cames, 784 fragments d'escut– foren guardats als magatzems del Museu Arqueològic Nacional de Càller durant trenta anys, mentre que algunes de les parts més importants foren exposades al mateix museu. Juntament amb les estàtues i els models de nurag, es trobaren diversos betils, un tipus de pedres considerades com a demora d'una divinitat del tipus «oragiana», generalment associats a les tombes de gegants.
Amb la destinació de fons, l'any 2005, per part del Ministeri de Cultura italià i el govern de Sardenya, s'inicià la restauració de les estàtues. Es van recompondre trenta-vuit escultures: cinc arquers, quatre guerrers, setze púgils i tretze models de nurags. L'any 2011, els gegants restaurats foren repartits entre els museus de Càller i Crabas, on els presenten al gran públic.[2] Aquest mateix any, es van reprendre les excavacions arqueològiques. A més d'estàtues a pocs metres sota el terra, es van descobrir una gran construcció i un tercer gegant. És considerat com la descoberta arqueològica a la conca mediterrània més important dels darreres cinquanta anys.[3]
Depenent de les teories, la datació dels Kolossoi –nom amb què els anomenava l'arqueòleg Giovanni Lilliu– oscil·la entre els segles IX-VIII aC, o fins i tot segle X aC, hipòtesi que els situaria entre les estàtues exemptes més antigues de la conca mediterrània, anteriors als curos de l'antiga Grècia.[1]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Mont'e Prama» (en italià). Web oficial. Roma: CCA Centro di Conservazione Archeologica di Roma i Soprintendenza per i Beni Archeologici della Sardegna, . [Consulta: 28 febrer 2015]. «Si tratta di un insieme straordinario di frammenti statuari in pietra di epoca nuragica raffiguranti arcieri, guerrieri, pugilatori e modelli di nuraghe.[…] Per quanto riguarda la datazione, gli studiosi si confrontano su due ipotesi cronologiche: una prima che colloca le statue intorno al VII a.C., un'altra che si spinge fino alla fine del primo millennio a.C.»
- ↑ Meloni, Antonio «Giganti di Mont’e Prama verso Cabras e Cagliari» (en italià). La Nuova Sardegna, 23 novembre 2011 [Consulta: de febrer 2015]. «I giganti di Mont’e Prama, da ieri in mostra al centro di restauro di Li Punti, saranno divisi: alcune statue al museo civico di Cabras, altre all'Archeologico di Cagliari»
- ↑ «“A Mont'e Prama 60mila reperti”: Scoperta dell'Università di Cagliari» (en italià). Unione Sarda, 2 octubre 2014. «Gaetano Ranieri: "Mont'e Prama a mio parere è la più grande scoperta archeologica nel Mediterraneo occidentale negli ultimi cinquant'anni".»