Geoffrey Elliott
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 abril 1931  Ilford (Anglaterra) |
| Mort | 12 octubre 2014 (83 anys) Calgary (Canadà) |
| Alçada | 179 cm |
| Pes | 80 kg |
| Activitat | |
| Ocupació | atleta, llançador de pes |
| Esport | atletisme |
| Disciplina esportiva | decatló salt de perxa |
| Participà en | |
| 1952 | Jocs Olímpics d'Estiu de 1952 |
| Família | |
| Cònjuge | Pam Seaborne |
| Medaller | |||
|---|---|---|---|
| Atletisme | |||
Representa:  Suècia
| |||
| Campionat d'Europa d'atletisme | |||
|
Berna 1954 | Salt de perxa | |
| Jocs de l'Imperi Britànic i de la Comunitat | |||
|
Vancouver 1954 | Salt de perxa | |
|
|
Cardiff 1958 | Salt de perxa | |
Geoffrey Elliott (Ilford, 7 d'abril de 1931 - Calgary, 12 d'octubre de 2014) és un atleta anglès, ja retirat, especialista en el salt de perxa, que va competir durant la dècada de 1950. Es casà amb la també atleta Pamela Seaborne.[1]
El 1952 va prendre part en els Jocs Olímpics d'Estiu de Hèlsinki, on disputà dues proves del programa d'atletisme. Fou novè en el decatló, mentre en el salt de perxa quedà eliminat en sèries.[1]
En el seu palmarès destaquen una medalla de bronze en salt de perxa al Campionat d'Europa d'atletisme de 1954, rere Eeles Landström i Ragnar Lundberg,[2][3] i dues d'or, també en perxa, als Jocs de l'Imperi Britànic i de la Comunitat de 1954 i 1958. També guanyà tres campionats nacionals de salt de perxa, el 1952, 1953 i 1955.[4]
Va millorar en diferents ocasions el rècord britànic de salt de perxa, passant de 4,15 a 4,30 metres. També millorà en tres ocasions els rècord nacional de decatló.[5]
Millors marques
[modifica]- Salt de perxa. 4,30 metres (1954)[1][6]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Geoffrey Elliott a Sports Reference (arxivat)
- ↑ «Medallistes per prova». rfea.es. Federació Espanyola d'Atletisme. Arxivat de l'original el 26 d’octubre 2020. [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ «Berlin 2018 Statistics Handbook». european-athletics.org [Consulta: 20 juny 2020].
- ↑ «British Athletics Championships 1945-1959». [Consulta: 24 juny 2020].
- ↑ Waśko, Janusz (1953-). Athletics national records evolution 1912-2012 : golden century of IAAF records. GreenArt Jacek Kardasz, 2013, p. 105 i 175. ISBN 978-83-62033-30-0.
- ↑ «Track and Field Statistics». [Consulta: 24 juny 2020].