Vés al contingut

Geopònica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Geoponica)
Infotaula de llibreGeopònica
Tipusobra escrita Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorCassià Bas Modifica el valor a Wikidata
Llenguagrec antic Modifica el valor a Wikidata

Geopònica (Geoponica) fou una obra sobre la terra i l'agricultura.[1] La iniciativa del llibre és normalment atribuïda a Constantí VII Porfirogènit (911-959) i hauria estat compilat per Cassià Bas per encàrrec de l'emperador.

Fonts

[modifica]

L'obra que es conserva consisteix en 20 llibres i està compilada de diversos autors: Sext Juli Africà, Anatoli de Beirut (jurista), Appuleu, Apsirt, Àrat de Soli, Aristòtil, Cassià Bas, Damogeró, Demòcrit, Dídim d'Alexandria, Dionisi Cassi d'Útica, Diòfanes de Nicea, Florentí (Florentinus) (escriptor romà d'Orient d'època anterior al segle x, Frontó, Hièrocles (veterinari) (governador de Bitínia sota Dioclecià), Hipòcrates de Cos (veterinari del segle iv), Lleonci, Nèstor de Laranda (poeta del final del segle ii), Pàmfil d'Alexandria, Pàram (Paramus), Pelagoni (veterinari), Ptolemeu d'Alexandria, els germans Sext Quintili Condià i Sext Quintili Màxim, Tarentí, Teomnest, Varró, i Zaratustra. A banda dels agrònoms hel·lenístics i romans, també s'han trobat ensenyaments de l'agrònom cartaginès Mago[2][3][4] i fins i tot (segons alguns) informacions que provenen del profeta persa Zoroastre.[5] Probablement es tracta d'un autor de nom fictici: Zoroastre de Proconès.[6]

Estructura

[modifica]

El temes tractats a la Geopònica són:

Influència

[modifica]

Aquest compendi d'ensenyaments agronòmics va ser traduïda al siríac, pahlavi, àrab i armeni, donant fe de la seva influència mundial tant en Orient com a Occident. Els escriptors andalusís van adaptar aquests coneixements, per exemple en l'obra Llibre d'agricultura d' Ibn al-Awwam.[7]

Gabriel Alonso de Herrera,[8] humanista de la cort dels Reis Catòlics sota el patronatge del Cardenal Cisneros[9] va escriure la seva Obra de Agricultura (1513)[10] que va veure de les fonts geopòniques, a través dels coneixements andalusís.[11]

Més tard, la Geopònica fou traduïda al llatí per Janus Cornarius i publicada per primer cop a Venècia el 1538.[12] El 1539 es va publicar en grec a Basilea.[13]

Edicions i traduccions

[modifica]
  • 1538. Geoponica . Constantini Caesaris selectarum praeceptionum, de agricultura libri viginti, Iano Cornario ... interprete, recens in lucem emissi. Cum indice rerum scitu dignarum copiosissimo. - Venetiis : [Giacomo Pocatela], 1538 (Venetiis : apud d. Iacob a Burgofrancho Papiensem, mense Octob. 1538).[14][15]
  • 1542. Geoponica . De li scelti et utilissimi documenti de l'agricoltura, nuovamente dal latino in volgare tradotto per Nicolò Vitelli con la tavola di tutto ciò che ne l'opera si contiene et con la dechiaratione de alcu - In Venetia : per Giovan Battista da Borgofranco pauese, [16]
  • 1542. Geoponica. De noteuoli et vtilissimi ammaestramenti dell'agricoltura, di greco in volgare novamente tradotto, per Pietro Lauro modonese. Con la tauola di tutto ciò che nell'opera si comprende / Costantino Cesare - In Venetia : appresso Gabriel Giolito di Ferrari. 1542
  • 1549. Geoponica. Constantino Cesare de noteuoli et vtilissimi ammaestramenti dell'agricoltura, di greco in uolgare nouamente tradotto, per Pietro Lauro modenese da città di Castello, con la tauola di tutto ciò che...[17]
  • 1554. Geoponica. Constantino Cesare de li scelti et utilissimi documenti de l'agricoltura, novamente dal latino in volgare tradotto per M. Nicolo Vitelli...[18]

«Scriptores rei rustica»

[modifica]

Els anomenats geopònics [19] o «Scriptores rei rustica» són els antics escriptors grecs (en grec) i romans (en llatí) que tractaren els temes d’agricultura i ramaderia. Les obres llatines foren publicats i traduïdes a llengües vulgars. Les obres en grec són de consulta més difícil, llevat de la Geopònica de Cassià Bas, explicada més amunt. Vegeu, a continuació, una de les col·leccions de les obres en llatí.

  • Scriptores rei rusticae, Volum 1. Gottlob Schneider.[20]
  • Scriptores rei rusticae, Volum 2. Gottlob Schneider [21]
  • Scriptores rei rusticae, Volum 3. Gottlob Schneider.[22]
  • Scriptores rei rusticae, Volum 4. Gottlob Schneider.[23]
  • Scriptores rei rusticae, Volum 5. Gottlob Schneider [24]
    • Flavi Renat Vegeci. Mulomedicina.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Teall, John L. «The Byzantine Agricultural Tradition». Dumbarton Oaks Papers, 25, 1971, pàg. 33–59. DOI: 10.2307/1291303. ISSN: 0070-7546.
  2. ↑ Domínguez Petit, Rodolfo «Fuentes literarias para la agricultura cartaginesa: el tratado de Magón». Habis, 2004, pàg. 179-192. ISSN: 0210-7694.
  3. ↑ Ríos Longares, Rubén «Textos de agricultura cartaginesa en la literatura latina: los otros tratados de agricultura». Fortunatae: Revista canaria de Filología, Cultura y Humanidades Clásicas, 32, 2020, pàg. 603–620. ISSN: 2530-8343.
  4. ↑ Heurgon, Jacques «L'agronome carthaginois Magon et ses traducteurs en latin et en grec». Comptes rendus des séances de l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, 120, 3, 1976, pàg. 441–456. DOI: 10.3406/crai.1976.13274.
  5. ↑ Stausberg, Michael. «Zarathustra: Post‐Gathic Trajectories». A: Michael Stausberg, Yuhan Sohrab-Dinshaw Vevaina, Anna Tessmann (eds). The Wiley Blackwell Companion to Zoroastrianism (en anglès). Wiley, 2015-04, p. 69–81. DOI 10.1002/9781118785539.ch4. ISBN 978-1-4443-3135-6. 
  6. ↑ «Zoroastro di Proconneso» (en italià). Genetica del Pollo. [Consulta: 18 juny 2024].
  7. ↑ Mariscal Linares, Francisco Javier. Edición, traducción y estudio del Kitab al-filaha ar-rumiyya (Tratado de agricultura griega) de Qustus b. Askuraskinah (Casiano Baso Escolástico) (Tesi). Universidad de Las Palmas de Gran Canaria, 2016. 
  8. ↑ Sociedad Económica de Madrid. Memorias de la Sociedad Economica (en castellà). A. de Sancha, 1795, p. 117 (Memorias de la Sociedad Economica). 
  9. ↑ Quirós García, Mariano «El Libro de Agricultura de Gabriel Alonso de Herrera: un texto en busca de edición» (en castellà). Criticón, 123, 01-01-2015, pàg. 105–131. DOI: 10.4000/criticon.1540. ISSN: 0247-381X.
  10. ↑ de Herrera, A.; de Espinal, H. Libro de agricultura de Alonso de Herrera que trata de la Labrança de los campos ... (en portuguès). por Mathias Mares... : a costa de Hernando de Espinal, 1605. 
  11. ↑ Vallicrosa, José María Millás. Estudios sobre historia de la ciencia española (en castellà). Editorial CSIC - CSIC Press, 1991, p. 189. ISBN 978-84-00-06486-0. 
  12. ↑ Olivier, Jean-Marie «Le Codex Aurogalli des Geoponica». Revue d'Histoire des Textes, 10, 1980, 1982, pàg. 249–256. DOI: 10.3406/rht.1982.1223.
  13. ↑ Manzano, Teresa Martínez «Nuevos Libros De Juan Páez De Castro En Salamanca». Scripta, 5, 2012, pàg. 85–97. ISSN: 1971-9027.
  14. ↑ Bassus, C. Constantini Caesaris selectarum praeceptionum, de agricultura libri viginti, Jano Cornario,... interprete, recens in lucem emissi... (en llatí). Froben, 1540. 
  15. ↑ Greek and Roman biography; Smith, W. Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, ed. by W. Smith. Walton and Maberly, 1861, p. 470 (Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, ed. by W. Smith). 
  16. ↑ Giudici, R. Fonti per la storia dell'agricoltura italiana dalla fine del XV alla metà del XVIII secolo: saggio bibliografico (en italià). Vita e pensiero, 1995, p. 125 (Contributi dell'Istituto di storia economica e sociale). ISBN 978-88-343-1242-1. 
  17. ↑ Bassus, C. Constantino Cesare de notevoli et utilissimi ammaestramenti dell' agricoltura, di greco in volgare novamente tradotto, per Pietro Lauro, Modonese... (en italià). appresso G. Jolito di Ferrarij, 1549, p. 131-IA1. 
  18. ↑ Bassus, C. Constantino Cesare de li scelti et utilissimi documenti de l'agricoltura, novamente dal latino in volgare tradotto per M. Nicolo Vitelli,... (en italià), 1554, p. 70-IA1. 
  19. ↑ «Geoponico e Geoponica» (en llatí). Genetica del Pollo. [Consulta: 18 juny 2024].
  20. ↑ Schneider, G.I.. Scriptores rei rusticae (en alemany). Augustae Taurinorum, 1868 (Scriptores rei rusticae). 
  21. ↑ De_Marinis, M. Scriptores rei rusticae ex recensione Io. Gottlob Schneider cum notis tomus primus °-quintus! (en llatí). ex typis Iosephi Pomba, 1828. 
  22. ↑ Schneider, G.I.. Scriptores rei rusticae (en alemany). Augustae Taurinorum, 1829 (Scriptores rei rusticae). 
  23. ↑ Schneider, G.I.. Scriptores rei rusticae (en alemany). Augustae Taurinorum, 1830 (Scriptores rei rusticae). 
  24. ↑ Schneider, G.I.. Scriptores rei rusticae (en alemany). Augustae Taurinorum, 1830 (Scriptores rei rusticae). 

Enllaços externs

[modifica]
  • "Kêpopoiïa: Garden-Making and Garden Culture in the Greek Geoponica," Arxivat 2006-11-05 a Wayback Machine. Byzantine Garden Culture, ed. A. Littlewood et al. (Washington, 2002), 159-175.]  PDF (anglès)
  • John N. Lupia Discussion of the Geoponica Arxivat 2005-03-13 a Wayback Machine., III, LT-ANTIQ listserve (anglès)
  • Traducció de Thomas Owen (1805-06) Arxivat 2007-10-12 a Wayback Machine.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Geopònica&oldid=34253191»