Georgeericksenita
 Georgeericksenita | |
|---|---|
| Fórmula química | Na₆CaMg(IO₃)₆(CrO₄)₂·12H₂O |
| Epònim | George Edward Ericksen  |
| Localitat tipus | Oficina Chacabuco, Districte de Sierra Gorda, Província d'Antofagasta, Regió d'Antofagasta, Xile |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.KD.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.KD.10 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 23.645 Å, b = 10.918 Å, c = 15.768 Å; Z = 4 |
| Duresa (Mohs) | 3 a 4 |
| Lluïssor | vítria |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,647 nβ = 1,674 nγ = 1,704 |
| Birefringència | δ = 0,057 |
| Dispersió òptica | r < v feble |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) i aprovat |
| Codi IMA | IMA1996-049 |
| Símbol | Gek |
| Referències | [1][2] |
La georgeericksenita és un mineral de la classe dels òxids. Rep el seu nom en honor de George E. Ericksen (1920-1996), qui va estudiar els dipòsits de nitrats pel Servei Geològic dels Estats Units. Va ser descoberta a l'Oficina Chacabuco (Província d'Antofagasta, Xile); es tracta de l'únic indret on ha estat trobada aquesta espècie mineral.[1]
Característiques
[modifica]La georgeericksenita és un cromat-iodat de fórmula química Na₆CaMg(IO₃)₆(CrO₄)₂·12H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3 i 4. Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «04.KD: Iodats amb anions addicionals, amb H₂O» juntament amb la dietzeïta.
Estructura cristal·lina
[modifica]L'estructura cristal·lina de la george-ericksenita té les següents característiques:[1]
- un sol lloc únic [4]Cr(S).
- un sol lloc únic [6]Mg octaèdric.
- tres llocs independents [6]I, coordinats per atoms d'oxigen i molècules d'aigua.
- tres llocs Na: (1) octaèdric, (2) octaèdric augmentat, i (3) triangular dodecaèdric.
- un sol lloc únic Ca, en coordinació quadrada antiprismàtica.
- sis llocs únics de molècules d'aigua.
Els poliedres de cations comparteixen els vèrtexs, les arestes i les cares i, per tant, formen lloses paral·leles a (100) unides per ponts d'hidrogen.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «George-ericksenite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ «George-ericksenite» (en anglès). Webmineral. [Consulta: 16 abril 2017].