Vés al contingut

Georges Pludermacher

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGeorges Pludermacher
Biografia
Naixement26 juliol 1944 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Garait (França) Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópianista Modifica el valor a Wikidata
AlumnesDana Ciocarlie Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: 1f688df6-0fe0-499b-b901-8d5eccb19bd8 Discogs: 384972 Allmusic: mn0001924802 Modifica el valor a Wikidata

Georges Pludermacher és un pianista francès, nascut el 26 de juliol de 1944 a Garait (Cruesa, Nova Aquitània). Porta una carrera com a solista internacional i actua als festivals més prestigiosos.

Biografia

[modifica]

Georges Pludermacher[1] és fill de Serge Pludermacher i Rachel Pludermacher. La seva mare, Rachel Pludermacher (nascuda Levin o Lévinate el 5 de novembre de 1908 a Vílnius, (Lituània) i morta el febrer de 2002) va ser una educadora jueva d'origen lituà, que amb el seu marit Serge Pludermacher, va tenir cura dels nens jueus al Château de Chabannes, a Chabannes, avui Saint-Pierre-de-Fursac (Creuse), i a la Casa dels Nens d'Izieu (Ain). Georges Pludermacher va néixer a Garait, prop de Chabannes. Es diu Georges, en record del seu avi patern, Gershon Pludermacher, pedagog jueu a Vílnius.[2]

Va començar a tocar el piano als tres anys. Va ingressar al Conservatori Nacional de Música i Dansa de París als onze anys i va demostrar ser un alumne brillant amb els seus professors: Lucette Descaves, Jacques Février, Henriette Puig-Roget, Geneviève Joy. Després va perfeccionar les seves habilitats als cursos d'estiu a Lucerna amb Géza Anda. Als 19 anys va deixar el conservatori amb tres primers premis: piano, música de cambra i acompanyament. El 1967, amb el seu interès per la música contemporània, va crear Archipel I d'André Boucourechliev i 4 anys més tard, Synaphaï de Iannis Xenakis. Treballarà amb grups com el "Domaine musical" o l'"Ensemble Musique Vivante".

Els premis internacionals se succeiran aviat als anys 60 i 70. Georges Pludermacher, aficionat també a la música de cambra, actua amb Christian Ferras, Nathan Milstein, Ivry Gitlis, Yvonne Loriod, Michel Portal, Christian Ivaldi, Ernst Haefliger, Iouri Bachmet. També forma un duo amb Jean-François Heisser. A partir de 1968, esdevingué pianista solista de l'orquestra de l'Òpera de París. La seva carrera concertística el portarà a actuar amb grans directors, com Sir Georg Solti i l'Orquestra Simfònica de Chicago, Pierre Boulez i la "Sinfonietta" de Londres, Christoph von Dohnányi i l'Orquestra Nacional de França. És convidat als festivals d'Ais de Provença, Avinyó, Estrasburg, Salzburg, Montreux, Viena, Edimburg, Florència, Barcelona, Madrid, i l'any 2003 com a part de les classes magistrals de l'Acadèmia Francesa de Música a Kyoto.

És el notable pare d'Isolde Pludermacher, conservadora en cap del patrimoni del Museu d'Orsay.

Premis

[modifica]
  • 1968: Guanyador del Concurs Internacional Vianna da Motta a Lisboa
  • 1969: Premi Internacional de Piano de Leeds
  • 1979: Premi del Concurs Internacional Géza Anda a Zuric
  • 1987: Gran Premi de l'Académie Charles-Cros pel seu enregistrament de les Variacions Diabelli
  • 1995: Gran Premi de l'Acadèmia Francesa del Disc per l'enregistrament dels Études de Claude Debussy

Algunes gravacions

[modifica]
  • Peces per a piano de Claude Debussy (2003)
  • Els 5 concerts per a piano de Beethoven, Orchestre de Bretagne, dir. Moshe Atzmon (2004)
  • Les obres completes per a piano de Maurice Ravel, Flâneries musicales de Reims (2007)
  • Sonates completes de Franz Schubert
  • Sonates completes per a piano i Diabelli Variations de Beethoven
  • Simfonia núm. 3 en mi bemoll major op.55 "Eroica" transcrita per a piano de Franz Liszt (1986)
  • Sonates completes de Mozart
  • Concerts núm. 20 i núm. 27 de Mozart (amb l'Orquestra de la Fundació Gulbenkian, dirigida per Karolos Trikolidis)
  • Sonata en Sib de Schubert i Sonata op. 111 de Beethoven
  • Sonates de Brahms amb Michel Portal (clarinet).
  • Simfonia núm. 9 de Beethoven/Liszt per a dos pianos (amb Alain Planès)
  • Variacions sobre un tema de Händel, Set Fantasies op. 116, de Brahms

Referències

[modifica]
  1. Dessin de Georges Pludermacher par Lucien Ginsburg, le futur Serge Gainsbourg. [archive]
  2. (anglès) Kate Darian-Smith & Carla Pascoe, Children, Childhood and Cultural Heritage, 2013, p. 181. [archive].

Bibliografia

[modifica]