Georgina Regàs i Pagès
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 10 agost 1932  Barcelona | ||
| Mort | 19 juliol 2022 (89 anys) Girona | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | escriptora, cuinera, emprenedora | ||
| Família | |||
| Pare | Xavier Regàs i Castells | ||
| Germans | Xavier Regàs i Pagès Rosa Regàs i Pagès Oriol Regàs i Pagès | ||
Georgina Regàs i Pagès (Barcelona, 10 d'agost de 1932 - 19 de juliol de 2022)[1] va ser una cuinera i escriptora catalana, i una figura clau en la recuperació i divulgació de la cuina tradicional catalana.[2][3] Va ser autora d'una vintena de llibres de cuina i va dedicar bona part de la seva jubilació a investigar i crear nous gustos de melmelades a través del Museu de la Confitura de Torrent.[4]
Biografia
[modifica]Era filla del dramaturg Xavier Regàs i Castells i de Mariona Pagès. Germana de Xavier, decorador, de Rosa, escriptora, i d'Oriol, promotor cultural.[5] El pare va ser cap de serveis de la Generalitat i va marxar a l'exili amb el govern republicà. Va estar en un camp de concentració. Amb el seu germà Xavier va estar internada als Països Baixos i en esclatar la Segona Guerra Mundial va tornar a Barcelona. Entre el 1939 i el 1950, va estar en un internat a Barcelona.[3]
Després de treballar un temps a l'Institut Amatller d'Art Hispànic, recomanada per l'historiador de l'art Manuel Trens, als 21 anys va decidir anar a Anglaterra, on va treballar com a secretària del doctor Josep Trueta a Oxford durant tres anys.[6] També va ser hostessa d'una companyia aèria.[5] Va viure un temps a Salzburg, on es va casar, i va retornar a Barcelona l'any 1968, on va començar a treballar al despatx del seu germà, Oriol Regàs, promotor cultural i fundador de discoteques mítiques com el Bocaccio de Barcelona, santuari de la gauche divine local.[7] Va treballar divuit anys amb el seu germà[6] i, anys més tard, va decidir compaginar aquesta feina amb la posada en marxa d'una cuina a Torrent i en la confecció de confitures. Posteriorment va muntar una botiga de menjars preparats a Palafrugell que va haver de tancar al cap de tres anys i tornar amb l'Oriol. Mentrestant, seguia fent les confitures per al Mas de Torrent.
L'any 2004 va fundar el Museu de la Confitura, únic als Països Catalans, que Regàs va obrir a la plaça Major de Torrent i en què a l'obrador s'hi elaboren confitures, melmelades i gelees de més de 140 sabors. El museu és un espai creat per a descobrir tots els secrets que s'amaguen en un pot de confitura. Per a Regàs era, entre altres coses, la forma de viure la vellesa amb mentalitat més jove.[8] Sis anys més tard, el 2010 va rebre la medalla d'or al Dalemain Marmalada Festival a Cúmbria amb una creació seva a base de cumquat.[9]
Va escriure més d'una vintena de llibres tots relacionats amb el món de la cuina. Va vendre deu mil exemplars de 70 confitures, que va publicar el 2002 per a celebrar els setanta anys. Aquest llibre va ser mereixedor d'una menció especial als Gourmand World Cookbook Awards que distingeixen els millors llibres de cuina del món.[6]
Llibres publicats
[modifica]- Les 30 millors amanides de l'àvia a l'abast de tothom. Ed. Pomaire. 1981. ISBN 978-8428620147
- Les 30 millors sopes de l'àvia a l'abast de tothom. Ed. Pomaire. 1981. ISBN 978-84-286-2001-7
- Les 30 millors receptes d'ous de l'àvia. Ed. Aquari. 1981. ISBN 978-84-85980-20-8
- Les 30 millors sopes de l'àvia a l'abast de tothom. Ed. Pomaire. 1981. ISBN 978-84-286-2001-7
- Les 30 millors receptes de pasta de l'àvia. Ed. Aquari. 1982. ISBN 978-84-85980-27-7
- Els 30 millors plats d'aus de l'àvia. Ed. Aquari. 1982. ISBN 8485980506
- Les 30 millors receptes de peix de l'àvia. Ed. Arín. 1983. ISBN 8434401770
- Les 30 millors receptes de vedella i bou de l'àvia. Ed. Ariel. 1983. ISBN 978-84-344-0178-5
- Els 30 millors pastissos de l'àvia. Ed. Arín. 1984. ISBN 8434402262
- Les 30 millors receptes d'arròs de l'àvia. Ed. Arín. 1984. ISBN 8434402246
- Els 30 millors pastissos amb fruites de l'àvia. Ed. Arín. 1985. ISBN 8434402602
- La cuina del cava. Ed. Bausán. 1985. ISBN 8475040845
- Els millors menús de l'àvia. Ed. Arín. 1985. ISBN 8434496011
- La cuina de festa major i altres plats de la Lola de Foixà. Ed. Bausán. 1986. ISBN 9788470801501
- La cuina de festa major. Ed. La Magrana. 2000. ISBN 9788482642376
- Mas de Torrent : 60 receptes per poder-les fer a casa. Edicions 62. 2000. ISBN 9788429747782
- Jaume de Provença: 60 receptes per poder-les fer a casa. Edicions 62. 2000. ISBN 9788429749656
- 70 confitures. 2002. Museu de la Confitura Torrent L'Empordà.
- Nous aires als fogons i a la taula. Edicions del Baix Empordà. 2004. ISBN 9788487501371
- Cuina fàcil: 300 receptes per aprendre cuinant. Ara Llibres. 2004. ISBN 9788496201545
- Amanides fresques per a gent amb mandra. Ara Llibres. 2005. ISBN 9788496201545
Referències
[modifica]- ↑ «Mor Georgina Regàs als 89 anys». Diari de Girona, 19-07-2022. [Consulta: 20 juliol 2022].
- ↑ «Georgina Regàs i Pagés». Biblioteca Virtual. Xarxa de Biblioteques Municipals, 15-02-2019. [Consulta: 10 juny 2020].
- ↑ 3,0 3,1 Garcia-Arbós, Salvador «“Per a mi, anar al Bocaccio era anar al despatx”». El Punt, 20-02-2011, pàg. 8.
- ↑ Callarissa, Joan. «Mor la divulgadora gastronòmica Georgina Regàs als 89 anys». Ara, 20-07-2022. [Consulta: 20 juliol 2022].
- ↑ 5,0 5,1 Carreras, Jordi «"Apassioneu-vos i no us adonareu del pas del temps ni us farà mal res"». Ara, 15-05-2015.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Reportatge a TV Girona
- ↑ Costa Pau, Marta «El olor del limón tuvo la culpa» (en castellà). El País, 09-11-2009. ISSN: 1134-6582. «Georgina Regàs montó un obrador de confituras cuando tenía 72 años»
- ↑ Pérez, Jordi. «Serie emprendedores (2): Georgina Regàs, directora del Museu de la Confitura» (Entrevista). Arxivat de l'original el 2021-04-22. [Consulta: 11 abril 2011].
- ↑ Heras, Javier «Dios salve a la mermelada» (en castellà). El País, 09-05-2010. ISSN: 1134-6582. «Tal vez en el futuro se señale 2010 como otra fecha clave. El año en que una catalana sedujo a los jueces británicos. Georgina Regàs, de 77 años, descubrió su vocación en Londres, de joven.»