Vés al contingut

Germanes Franciscanes dels Sagrats Cors

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ordeFranciscanes dels Sagrats Cors
Emblema de la congregació, amb els cors de Maria i Jesús sobre els braços creuats, emblema dels franciscans envoltats per la corona d'espines
TipusCongregació religiosa de germanes
Nom oficialGermanes Franciscanes Terciàries dels Sagrats Cors de Jesús i Maria
SiglesH.F.S.C.
HàbitAntic: túnica i vel marró fosc, pitet blanc gran acabat en punta, toca blanca, cordó franciscà a la cintura i placa oval amb els sagrats cors sobre el cor; avui: vestit i vel grisos, toca blanca
LemaPaz y bien
ObjectiuEducació de la joventut, assistència sanitària a necessitats
Fundació8 de maig de 1884 (la primera escola, però, data de 1882), Antequera (província de Màlaga) per Beata María del Carmen González Ramos, amb l'ajut de Bernabé d'Astorga
Aprovat perLleó XIII, en 3 de maig de 1902 (aprovació diocesana, 10 de juliol de 1884, pel bisbe Miguel Gómez Salazar)
ReglaDel Tercer Orde Regular de Sant Francesc
ConstitucionsPer la fundadora i Bernabé d'Astorga, 1884; aprovades el 3 de maig de 1902
PatronsSagrats Cors de Jesús i Maria
Fundacions destacadesHospital de San Miguel (Nava del Rey, Valladolid, 1886), Colegio San José (Nava del Rey, 1889), Santa Isabel (Marchena, Sevilla, 1890), Escuela Seráfica d'Antequera (1889), Hospital Nuestra Señora de la Merced (Osuna), Santo Domingo (República Dominicana, 1931), Nicaragua, Uruguai, etc.
Fundacions a terres de parla catalanaCol·legi Immaculada (Tiana, 1886), Col·legi Sagrat Cor (Mataró, 1889), Asil-Bressol del Nen Jesús (Barcelona, 1889), Hospital Nen Déu (Barcelona, 1892), Santa Maria del Puig
Persones destacadesMagdalena de Jesús
Lloc webhttp://www.madrecarmen.org

Les Germanes Franciscanes dels Sagrats Cors és una congregació religiosa de germanes, dedicades a l'ensenyament i l'assistència a necessitats, fundada per la beata María del Carmen González Ramos en 1884. Les seves germanes posposen al seu nom les sigles H.F.S.C..

Història

[modifica]

Quan Carmen González va quedar vídua, va voler dedicar-se a «enseñar a las almas a conocer y amar a Dios»; veient molts nens sense mitjans que els permetin educar-se o tractar-se quan estan malalts, pensa de posar-hi remei i amb l'ajut del prevere Bernabé d'Astorga, caputxí, obre a casa seva una escola en 1882, on treballaran altres dones que comparteixen la seva inquietud. La bona acollida de la institució fa que moltes famílies portin els fills i hi hagi joves que volen treballar-hi en l'atenció a la canalla, i algunes d'elles van a Granada per formar-se i ésser millors docents.

La fundadora amb les germanes de Tiana; foto de ca. 1886.
Carmen González i altres germanes en l'anomenada lliçó del crucifix.

La fundadora i el pare Bernabé veuen viable formar una congregació religiosa que garanteixi el futur de l'obra i en redacten les constitucions, basades en l'espiritualitat franciscana i la regla del Tercer Orde Regular de Sant Francesc. L'austeritat, el lliurament als altres i el treball amb els necessitats eren les directrius del nou institut. El 8 de maig de 1884, Carmen González i tres companyes (Josefa Rabaneda, Ana Martínez i Francisca Lisaso) comencen a fer vida en comú al convent de Nuestra Señora de la Victoria d'Antequera, forman així la congregació de les Germanes Terciàries Franciscanes dels Sagrats Cors de Jesús i Maria. La congregació fou aprovada pel bisbe de Màlaga Miguel Gómez Salazar el 10 de juliol de 1884, i el 17 de setembre les germanes prengueren l'hàbit; Carmen, que pren el nom religiós de Carme del Nen Jesús, és al davant de l'institut, que passa per dificultats econòmiques i no és ben rebut per algunes autoritats.

El 13 de maig de 1897, arran d'acusacions de mala gestió a la superiora fundadors, es fa a Valladolid el primer capítol general, que elegeix una nova superiora general, Magdalena de Jesús. Mentrestant, la congregació obre onze cases més, on hi ha escoles, hospitals per a nens i grans, guarderies, escoles nocturnes per a obreres... En 1886, l'Hospital de San Miguel (Nava del Rey, Valladolid) i el Col·legi Immaculada a Tiana, i en 1889 el col·legi San José, també a Nava del Rey, el Col·legi Sagrat Cor (Mataró) i l'Asil-Bressol del Nen Jesús a Barcelona; el 1890: el col·legi Santa Isabel (Marchena, Sevilla) i l'Escuela Seráfica d'Antequera; en 1892, l'Hospital Nen Déu a Barcelona, l'Hospital Nuestra Señora de la Merced (Osuna, Sevilla), el col·legi Santa Ángela (Osuna) i el col·legi Santa Maria del Puig. Després de la mort de la fundadora, el 1899, va continuar l'expansió.

La Santa Seu l'aprovà, amb les seves constitucions, el 3 de maig de 1902, amb un decret de Lleó XIII.

Activitat i difusió

[modifica]

Les Franciscanes dels Sagrats Cors fan apostolat mitjançant la catequesi, l'ensenyament i l'assistència a malalts en centres sanitaris, especialment els més necessitats. L'espiritualitat i el carisma són franciscans.

En 2007 tenia 32 cases a Espanya, la República Dominicana, Nicaragua i Uruguai, amb 313 germanes; en 1973 havia arribat a tenir 432 germanes i 35 cases.

Visita del papa

[modifica]

Durant el viatge del papa Benet XVI a Barcelona, el 7 de novembre de 2010 per a la dedicació del Temple de la Sagrada Família, el papa va preveure la visita a una institució benèfica religiosa, i la triada fou l'Obra Beneficosocial del Nen Déu de les Franciscanes del Sagrat Cor, al passeig de Maragall, destinat a l'atenció de nens i adults discapacitats (amb escola, taller ocupacional, centre de dia, serveis mèdics, etc.), i continuadora de l'Hospital Nen Déu obert per la fundadora en 1892.

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]