Intercanvi de claus

Els protocols d'intercanvi de claus^[1]^[2] (key establishment protocols) també coneguts com a protocols d'establiment de claus (key exchange protocols) són protocols criptogràfics en què s'estableix una seqüència de passos entre dos o més participants a través de la qual els participants es posen d'acord en el valor d'una informació secreta compartida. A la informació secreta compartida se l'anomena clau pel fet que aquesta informació se sol usar com a clau d'algun algorisme criptogràfic.

Exemples

Protocol de Diffie-Hellman
El protocol ElGamal de negociació de claus^[3] proveeix negociació en un sol pas i autenticació unilateral (del receptor cap a l'emissor) si la clau pública del receptor és coneguda per endavant per l'emissor.
El protocol MTI/A0 ,^[4] emprant dos missatges i sense requerir firmes, proporciona claus de sessió variables en el temps amb mútua autenticació implícita de claus contra atacs passius.
El protocol STS ^[5] és una variant de tres passos de la versió bàsica que permet l'establiment d'una clau secreta compartida entre dues parts amb mútua autenticació d'entitats i mútua autenticació explícita de les claus. El protocol també facilita l'anonimat: les identitats de A i B poden protegir-se contra l'adversari I . El mètode empra signatures digitals.

Referències

↑ Alfred J. Menezes, Paul C. Van Oorschot, Scott A. Vanstone. "Handbook of Applied Cryptography". CRC Press, 1997. Capítol 12
↑ Anupam Datta, Davant Derek, John C. Mitchell, and Bogdan Warinschi. "Key Exchange Protocols: Security Definition, Proof Method and Applications". Stanford UniversityLoria, INRIA-Lorraine
↑ El Gamal, T. Cryptography and logarithms over finite fields , tesi de PhD, Stanford University, 1984.
↑ Matsumoto, T., I. Takashima i H. Imai. "On seeking smart public-key distribution systems", The Transactions of the IECE of Japan E69 (1986), pp. 99-106
↑ Diffie, W., PC van Oorschot i M.J. Wiener. "Authentication and authenticated key Exchanges", Design, Codes and Cryptography 2 (1992), pp. 107-125.

Enllaços externs

Key Exchange Protocols: Security Definition, Proof Method and Applications.Anupam Datta, Davant Derek, John C. Mitchell, and Bogdan Warinschi.]

[1] Alfred J. Menezes, Paul C. Van Oorschot, Scott A. Vanstone. "Handbook of Applied Cryptography". CRC Press, 1997. Capítol 12

[2] Anupam Datta, Davant Derek, John C. Mitchell, and Bogdan Warinschi. "Key Exchange Protocols: Security Definition, Proof Method and Applications". Stanford UniversityLoria, INRIA-Lorraine

[3] El Gamal, T. Cryptography and logarithms over finite fields , tesi de PhD, Stanford University, 1984.

[4] Matsumoto, T., I. Takashima i H. Imai. "On seeking smart public-key distribution systems", The Transactions of the IECE of Japan E69 (1986), pp. 99-106

[5] Diffie, W., PC van Oorschot i M.J. Wiener. "Authentication and authenticated key Exchanges", Design, Codes and Cryptography 2 (1992), pp. 107-125.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]