John Hawkwood
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1321  Sible Hedingham (Anglaterra) (en)  | ||
| Mort | 1394 (Gregorià) (72/73 anys) Florència (Itàlia) | ||
| Sepultura | Basílica de la Santa Creu | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | condottiero, cavaller | ||
| Activitat | 1342 (Gregorià) - | ||
| Carrera militar | |||
| Rang militar | Capità General | ||
| Conflicte | Guerra dels Cent Anys | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Donnina Visconti (1377 (Gregorià)–) | ||
| Fills | Error de Lua: Collision for array key 1 when passing data from Lua to PHP. | ||
| Pare | Gilbert Hawkwood, of Hedington Sible | ||
 | |||
John Hawkwood (en francès Jean Haccoude; en italià Giovanni Acuto), va ser un cèlebre mercenari de l'edat mitjana que va viure al segle xiv, és considerat com el primer mercenari dels temps moderns. El nom italià li va ser atribuït per Nicolau Maquiavel.
Nascut a Anglaterra a Sible Hedingham cap a 1320, va participar en la Guerra dels Cent Anys al servei del rei Eduard III d'Anglaterra, contra França. Poc després va crear la seva pròpia companyia de guerrers i va saquejar el sud de França, en particular la Provença, abans de passar a Itàlia cap a 1360.
A la recerca de glòria i de fortuna es va unir als pisans a la seva lluita contra els florentins el 1364, després va entrar al servei dels vescomtes de Milà. En aquesta ciutat es va casar amb la filla de Barnabo Visconti, duc de Milà.
Es va posar al servei del papa Gregori XI quan el 1375, la República de Florència va entrar en obert conflicte amb els Estats Pontificis en la Guerra dels Vuit Sants, que va acabar amb el retorn del Papa a Roma.[1] Finalment, va tornar amb els florentins. Aquests últims li van perdonar el fet d'haver guiat les tropes pisanes contra ells i el van rebatejar amb el nom Giovanni Acuto, va assolir una gran popularitat. Al servei de Climent VII d'Avinyó, amb Sylvester Budes va participar en la massacre de Cesena en 1377[2] El 1387, aliat amb Francesc Novello de Carrara, senyor de Pàdua, va derrotar Joan Ordelaffi de Verona a la batalla de Castagnaro.
Va morir a Florència el 1394. Els florentins, a la seva mort, li van retre honors i van encarregar, a la seva memòria, un monument eqüestre pintat al fresc, per Paolo Uccello a la basílica de Santa Maria del Fiore de Florència.
Referències
[modifica]- ↑ Najemy, John M. A History of Florence 1200-1575 (en anglès). John Wiley & Sons, 2008, p. 151. ISBN 1405178469.
- ↑ Sumption, Jonathan. Hundred Years War (en anglès). Vol 3: Divided Houses. Faber & Faber, 2011, p. 249. ISBN 0571266568.
Bibliografia
[modifica]- Giovanni Acuto, echi e memoria di un condottiero. Le compagnie di ventura in Italia e il territorio di Castiglion Fiorentino, Atti del convegno tenuto per il sesto centenario della morte 1394-1994, Castiglion Fiorentino, Istituzione Culturale Castiglionese, 1995
- Frances Stonor Saunders, Hawkwood: The Diabolical Englishman (2004)
