Vés al contingut

Giovanni Antonio Amedeo Plana

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Giovanni Plana)
Plantilla:Infotaula personaGiovanni Antonio Amedeo Plana

Giovanni Antonio Amedeo Plana (senador)
Biografia
Naixement6 novembre 1781 Modifica el valor a Wikidata
Voghera (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 gener 1864 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Torí (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Voghera 44° 59′ 33″ N, 9° 0′ 33″ E / 44.99250°N,9.00917°E / 44.99250; 9.00917
Senador del Regne d'Itàlia
Senador del Regne de Sardenya
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaPiemont
França
Nacionalitatitaliana
ReligióCatòlica
FormacióÉcole Polytechnique
Director de tesiJoseph-Louis Lagrange i Jean Baptiste Joseph Fourier Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perConstrucció de taules lunars
Mecànica celeste
Anàlisi matemàtica
Activitat
Camp de treballAstronomia Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtiques
Astronomia
Geodèsia
OrganitzacióUniversitat de Torí
Membre de
Influències
Influències en
Premis

Giovanni Antonio Amedeo Plana (6 de novembre de 1781 - 20 de gener de 1864) va ser un astrònom i matemàtic Italià.

Vida i Obra

[modifica]

Va néixer a Voghera, Itàlia, fill d'Antonio Maria Plana i de Giacoboni. Als quinze anys va ser enviat a viure amb els seus oncles en Grenoble per completar la seva educació. el 1800 va entrar a la École Polytechnique, on va estudiar amb Joseph Lagrange. Jean Fourier, impressionat per la seva genialitat, va aconseguir el seu nomenament per a una càtedra de matemàtiques en una escola d'artilleria del Piemont el 1803, que va quedar sota domini francès el 1805. El 1811 va ser nomenat catedràtic d'astronomia a la Universitat de Torí gràcies a la influència de Lagrange. Va passar la resta de la seva vida ensenyant en aquesta institució.

Les seves contribucions a la ciència inclouen treballs sobre el moviment de la Lluna i també sobre integrals, funcions el·líptiques, calor, electroestàtica i geodèsia. El 1820, va ser un dels guanyadors, juntament amb Francesco Carlini i Marie Damoiseau, del premi atorgat per la Académie des Sciences a París per la seva construcció de taules lunars usant la llei de la gravetat.[1] El 1832 va publicar Théorie du mouvement de la lune (a Torí, en tres volums).[2] Va ser astrònom reial i des 1844, Baró. El 1834 va guanyar la Medalla Copley, el major premi de la Royal Society. A l'edat de 80 anys es va convertir en membre de la prestigiosa Académie des Sciences. Se'l considera un dels científics italians de més renom de l'època; la seva teoria dels moviments lunars completava les teories de Newton i Laplace sobre la mecànica celeste.[3]

Malgrat el seu suport del moviment renovador del Risorgimento, no va patir persecució política gràcies al seu prestigi acadèmic internacional.[4] El 1861 va ser nomenat senador del recent creat Regne d'Itàlia (ja ho havia estat del Regne de Sardenya des del 1848.[5]

Hi ha un cràter lunar amb el seu nom.

Referències

[modifica]
  1. Tagliaferri & Tucci, pàgina 221.
  2. Maquet, pàgina 17.
  3. Tucci, pàgina 911.
  4. Leone, Paoletti & Robotti, pàgina 33.
  5. Leone, Paoletti & Robotti, pàgina 40.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]