Glacera Quelccaya
| ||||
| Tipus | glacera Camp de gel casquet glacial  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localitzat a l'entitat geogràfica | Andes | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Departament de Cusco (Perú) i Puno (Perú) | |||
| ||||
| Serralada | Serralada de Vilcanota | |||
La glacera Quelccaya és una glacera que es troba al sud-est del Perú, en la serralada de Vilcanota, una perllongació de la serralada Oriental peruana. Té una llargada de més de 17 km, una superfície de 44 km²[1] i una capa de gel de més de 200 m de gruix essent la glacera més extensa de tota la zona tropical del món.[1][2] El cim més alt de la glacera es troba a 5.650 msnm i les llengües terminals fluctuen entre els 4.900 i 5.100 metres.
La glacera Quelccaya, com altres glaceres de la Terra, està retrocedint i disminueix el nivell de la seva llengua principal, les petites llacunes al seu voltant també són una prova d'aquest retrocés. Forma els rius Macapatilla-Santa Bárbara que van a parar al Riu Vilcanota.
Accés
[modifica]Es fa en part per automòbil i en part per mules, des de les ciutats de Cusco a Sicuani es fa per carretera; de Sicuani fins al poble de Santa Bárbara, en camioneta. Més enllà es fa caminant dos dies en jornades de 8 hores per un camí de ferradura.
Geomorfologia
[modifica]La glacera Quelccaya presenta una superfície amb morrenes de fons i laterals ben conservades, valls en forma d'U i estries glacials en les roques volcàniques.
En general la glacera té una geomorfologia uniforme, presentant una zona d'acumulació ben definida que està sobre els 5.200 msnm, circumscrivint-se la zona d'ablació a la zona marginal de la glacera.[2]
Fauna i flora
[modifica]S'hi troben prop de la zona vicunyes, llames i alpaques que són pasturades i també ovelles. La vegetació de la zona és pobra i escassa la gramínia ichu que en altres latituds semblant són més abundoses.
Estudis científics
[modifica]De 1974 a 1984, la glacera Quelccaya ha estat intensament estudiada per la Universitat Estatal d'Ohio, en cooperació amb les institucions peruanes per a recerca paleoclimàtiques. Lonnie Thompson i el seu equip han perforat nuclis de gel a Quelccaya de 164 m i 154 m de llarg de quasi 2.000 anys per estudiar els canvis climàtics.[1]
En aquestes mostres els isòtops oxigen-18, han augmentat bruscament en els darrers 50 anys essent un indicador de l'escalfament. La retirada de la glacera mostra restes de plantes de 5.200 anys aC.[3]
El nuclis de gel de la glacera de Fremont a Wyoming mostren un perfil d'isòtops similar al final de la Petita Edat de Gel. La brusca alteració d'isòtops d'oxigen de les dues glaceres mostren el canvi climàtic de l'actualitat.[4]
Impacte de la mineria després de la conquista
[modifica]Per mesurar la quantitat i els tipus d'elements químics presents en el gel, investigadors, de la Universitat Estatal d'Ohio (Estats Units), van utilitzar un espectròmetre de masses i van buscar traces d'antimoni, arsènic, bismut, molibdè i especialment plom, que es va utilitzar en el procés de producció de plata després de la conquesta espanyola de l'imperi Inca.
Els resultats obtinguts, publicats a la revista PNAS, apunten que les concentracions d'elements químics van ser baixes i estables en el període anterior a 1450, abans de la dominació espanyola, amb alguns pics que poden coincidir amb la contaminació per fonts naturals com les erupcions volcàniques.[5]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Morales Arnao, Benjamín. Glaciares de América del Sur – Glaciares del Perú (en anglès).
- ↑ 2,0 2,1 Morales Arnao, César. Las Cordilleras del Perú (en español). primera. Lima: Consejo Editorial USMP, 2004, p. 201.
- ↑ Terradaily. «Tropical Ice Cores Shows Two Abrupt Global Climate Shifts». anglès. [Consulta: 11 agost].
- ↑ D.L. Naftz, P.F. Schuster. «Ice-Core Evidence of Rapid Climate Shift during the Termination of the Little Ice Age» (en anglès). Arxivat de l'original el 2009-05-23. [Consulta: 11 agost].
- ↑ «Signs of 400-Year-Old Human-Produced Air Pollution Found in Andean Ice Cap» (en anglès). Sci-News.com, 10-02-2015. [Consulta: 18 desembre 2019].