Vés al contingut

Gneu Domici Calví Màxim (cònsol 283 aC)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Gneu Domici Calví Màxim I)
Plantilla:Infotaula personaGneu Domici Calví Màxim
Nom original(la) Cn. Domitius Cn.f.Cn.n. Calvinus Maximus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 331 aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
283 aC – 283 aC
Edil
Dictador romà
Censor romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública romana primerenca Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaDomitii Calvini (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Cònjugevalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
FillsDomici Calví Modifica el valor a Wikidata
ParesGneu Domici Calví Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata

Gneu Domici Calví Màxim (llatí: Cneus Domitius Cn. F. Calvinus Maximus) va ser un magistrat romà. Formava part de la Gens Domícia, una gens d'origen plebeu.

Candidat a ser edil curul el 304 aC, va ser derrotat per Gneu Flavi. Però va ser elegit cinc anys més tard el 299 aC, i després elegit cònsol l'any 283 aC amb Publi Corneli Dolabel·la i se suposa que va lluitar contra lucans, brucis, tarentins, etruscs, gals, umbres i samnites, però no es detalla la seva actuació per cap historiador.

Els historiadors antics mencionen una batalla en la qual els bois, units als sènons i als etruscs, van atacar Roma, van creuar el Tíber i van lliurar batalla contra els romans, que en van sortir victoriosos, però mentre alguns diuen que l'exèrcit romà era manat per Calvinus, altres diuen que ho era per Dolabel·la, i és probable que els dos cònsols es guanyessin els llorers aquell dia. Va ser, sens dubte, amb aquesta victòria que Domici Calví va guanyar-se el cognom de Maximus. En establir-se aquest càrrec el mateix any, va ser triat censor: la primera instància d'un plebei que es va aixecar a aquesta oficina. El renom Màxim l'hauria agafat després d'aquesta batalla.

L'any 280 aC va ser nomenat dictador, càrrec que va deixar abans d'un any i va ser elegit tot seguit censor, el primer plebeu que va arribar a aquesta dignitat.[1]

Referències

[modifica]
  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Londres: Walton and Maberly, 1841, p. 584.