Vés al contingut

Gorka Knörr Borràs

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Gorka Knörr)
Plantilla:Infotaula personaGorka Knörr Borràs

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ca) Gorka Knörr Borràs
(eu) Gorka Knörr Borràs Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 febrer 1950 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Tarragona Modifica el valor a Wikidata
Delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya a Madrid
9 juliol 2019 – 8 juny 2021
← Ferran Mascarell i CanaldaEster Capella i Farré →
Director Institut Català de les Empreses Culturals
3 juliol 2012 – 21 gener 2013
← Fèlix Riera i PradoTeresa Enrich i Mas →
Diputat al Parlament Basc
8 juny 2001 – 16 maig 2005
Circumscripció electoral: Guipúscoa
Diputat al Parlament Basc
8 juny 2001 – 16 maig 2005

Circumscripció electoral: Guipúscoa
Vicepresident Parlament Basc
2001 – 2005
Diputat al Parlament Europeu
Representa: Eusko Alkartasuna

20 juliol 1999 – 7 juny 2001

Circumscripció electoral: Espanya

Secretari general Eusko Alkartasuna
1998 – 2004
← Ignacio Oliveri AlbisuUnai Ziarreta → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Estrasburg
Brussel·les Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócantautor, polític, músic Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Nacionalista Basc (–1986)
Eusko Alkartasuna (1986–) Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansRomán Knörr Borràs
Henrike Knörr Borràs Modifica el valor a Wikidata


X: GorkaKB Musicbrainz: ac711099-4048-4fa9-8783-d5cae7e8fe54 Discogs: 3156737 Musikasten: gorka-knorr Modifica el valor a Wikidata

Gorka Knörr Borràs (Tarragona, 2 de febrer de 1950) és un cantautor i polític català d'ascendència basca.

Biografia

[modifica]

Nascut a Catalunya de pare alabès i mare catalana. A començaments dels 1970 estudià ciències empresarials a l'Escuela Superior de Técnica Empresarial (ESTE) de Donostia, però influït per Xabier Lete i Lluís Llach decidí dedicar-se a la cançó alhora que aprenia èuscar, així que el 1974 donà classes a una ikastola i formava part de la redacció de la revista Zeruko Argia.

El 1976 va celebrar un concert a Vitòria que fou interromput per ordre governamental. Aleshores va actuar a Argentina (1976), París (1977), Veneçuela (1977), Múnic (1977), Piemont (1977) i Sardenya (1981), on va coincidir amb Irene Papas, Pete Seeger i Léo Ferré. Pel que fa a la seva trajectòria empresarial, entre el 1977 i el 1978, va ser director comercial de Nortrade Export/Import i va participar en el llançament del diari Deia el juny de 1977.[1]

Vinculat al Partit Nacionalista Basc, fou cap del gabinet de premsa del Sindicat dels Empresaris Alabesos i portaveu de la presidència del Govern Basc (1983-1985). De 1985 a 1998 de treballar un temps com a director de marketing i responsable de relacions internacionals del Grup Mondragón, de 1987 a 1995 fou conseller d'Euskal Irrati Telebista (EITB) i de 1998 a 1999 director de l'Institut Basc d'Estadística. Quan es produí l'escissió del PNB el 1986 es va integrar a Eusko Alkartasuna, partit del qual fou secretari general. Fou elegit diputat per Coalició Nacionalista - Europa dels Pobles a les eleccions al Parlament Europeu de 1999. Fou membre del grup Verds-Aliança Lliure Europea del Parlament Europeu i de la Comissió d'Afers Econòmics i Monetaris.

El 2001 deixà l'escó a Brussel·les i fou elegit diputat per Eusko Alkartasuna a les eleccions al Parlament Basc de 2001. De 2001 a 2005 fou vicepresident primer de la mesa del Parlament Basc i assessor del Departament d'Ordenació del Territori, Habitatge i Medi Ambient del Govern Basc.

Casat el 2009 amb Isabel Galobardes, barcelonina, advocada mercantil i Pade de l'IESE, que fou integrant de la Directiva del Barça i presidenta de la Comissió Jurídica blaugrana.

El juny de 2012 Ferran Mascarell va anunciar que Knörr substituiria Fèlix Riera com a director de l'Institut Català de les Empreses Culturals.[1] Va ocupar el càrrec fins al gener de 2013.[2] El febrer del 2013 tornava a la seva feina habitual de consultor d'empreses a Barcelona.

L'any 2019 es presentà a la llista de Junts per Catalunya a les eleccions al Parlament Europeu del 2019 com a número 5.[3]

El 9 de juliol de 2019 fou nomenat delegat de la Generalitat de Catalunya a Madrid. El 29 de juny de 2021, ha estat nomenat[4] delegat davant la UE.

És germà d'Henrike Knörr Borràs i té dos fills, Ainara (1981) i Alain (1985).

Discografia

[modifica]

La seva música reflecteix una gran preocupació per la temàtica basca.

  • Araba kantari (1974)
  • Nik nahi dudana (1975)
  • Txalaparta (1976)
  • Herri bat gara (1978)
  • Gutunak (1981)
  • ¨Hegaldia" (1985)
  • ¨Gogoaren taupadak" (2000)
  • Arimaren zubia/Pont de l'ànima (2006)[5]
  • Antologia, recopilatori de 20 cançons (Elkar, novembre 2012), previ a un concert anunciat al Victoria Eugenia de Sant Sebastià, el 30/12/2012.

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]