Governació d'Oriola
| Tipus | governacion del Regne de Valencia  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | País Valencià | |||
| Capital | Oriola | |||
| Creació | 1366 | |||
La governació d'Oriola, també coneguda en època foral com governació dellà Xixona, era una de les dues demarcacions administratives en les quals es dividia l'antic Regne de València.
La procuració d'Oriola va ser creada el 1304 després de la incorporació definitiva de la zona nord del Regne de Múrcia a la Corona d'Aragó per Jaume el Just després de la Sentència Arbitral de Torrellas[1] i comprenia les actuals comarques del Baix Segura, el Baix Vinalopó, l'Alacantí, les Valls del Vinalopó, el Vinalopó Mitjà i Elda i Salines d'Elda de l'Alt Vinalopó, la resta d'aquesta comarca va quedar sota sobirania de la Corona de Castella, amb el seu límit nord situat sobre el riu Montnegre o de Xixona, límit de l'antiga Governació de Xàtiva que era l'administració foral situada més al sud en aquell moment del Regne de València. El 1366 la procuració esdevingué Governació.[2]
S'establí en 1315 en la governació la prohibició als musulmans d'acollir musulmans estrangers, i la responsabilitat col·lectiva dels sarraïns per les morts o captures (crim de collera[3]) de cristians a Petrer, Elda, Novelda, Asp, Xinosa, Monòver, Crevillent o Favanella, de manera que els naturals del lloc on hagués succeït havien de reparar el dany, per mirar d'evitar la col·laboració amb els granadins.[4]
Referències
[modifica]- ↑ Ferrero, Remedios. Corts i Parlaments de la Corona d'Aragó. Universitat de València, 2011, p. 336. ISBN 8437084393.
- ↑ «Governació d'Oriola». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Guia, Josep. D'esclaus i captius. Dos moros collerats de Biar, l'any 1456 [Consulta: 14 juliol 2013].
- ↑ Ferrer i Mallol, María Teresa. La frontera amb l'Islam en el segle xiv. CSIC, 1988, p. 67-68. ISBN 8400068149.