Gran Mesquita de Kairuan
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Mesquita  | |||
| Part de | Medina of Kairouan (en)  | |||
| Ús | lloc de culte | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Kairuan (Tunísia) | |||
| ||||
| Monument catalogat de Tunísia | ||||
| Data | 13 març 1912 | |||
| Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
| Data | ? | |||
| Activitat | ||||
| Religió | islam | |||
La gran mesquita de Kairuan (àrab: جامع القيروان الأكبر, jāmiʿ al-Qayrawān al-akbar) o mesquita d'Uqba ibn Nafi (àrab: جامع عقبة بن نافع, jāmiʿ ʿUqba b. Nāfiʿ) és un dels monuments del patrimoni de la humanitat de la UNESCO i la principal mesquita de Tunísia, a la ciutat de Kairuan[1] antecessora de totes les mesquites del món islàmic occidental tret de les de Turquia i els Balcans,[2]
Suposadament construïda per Uqba ibn Nafi a partir del 670, ocupa 9.000 m². Sota els aglàbides, fou centre de formació musulmà, on es reunien els savis de la madrassa, fins que la decadència de la ciutat va desplaçar aquest moviment intel·lectual cap a la madrassa Zituna, a Tunis.[3]
En el seu estat actual, fou construïda pels aglàbides després de ser edificada diverses vegades quan fou destruïda en les lluites dels segles VII (Kusayla) i VIII (kharigites i ibadites). Cap dels seus elements, exclòs el minaret, és anterior al segle ix. La construcció fou ordenada el 836; el 863 es va engrandir l'oratori i s'hi va ajuntar una cúpula; altres modificacions es van fer el 875. Després no ha patit més que restauracions o modificacions molt puntuals.[4]
La mesquita té forma rectangular irregular (138 m i 128 m x 71 i 77 m) i els murs estan construïts en grans blocs de pedra d'1,90 d'ample. Té accés per sis portes i un pati central de 60 x 40 m, envoltats de galeries amb columnes de marbres diversos, de granit o de pòrfir, sovint agafats d'antigues edificacions romanes tant de la rodalia com de Cartago. Prop del centre, hi ha un col·lector d'aigua de pluja que la filtra abans d'emmagatzemar-la en una cisterna; al pati, hi ha també un quadrant solar. El minaret servia tant per a la vigilància com per a la crida a l'oració, i està format per tres nivells escalonats amb una altura total de 31,5 metres i una base de 10,5 x 10,5 m. El minaret fou edificat sota el governador omeia Bixr ibn Safwan vers el 725 i fou acabat pels primers aglàbides al segle següent, i és el minaret més vell del món.[5][6]
La sala d'oració, que té accés per catorze portes, es divideix en disset naus amb més de 400 columnes similars a les del pati. Al costat del minaret, hi ha una càtedra de predicació que és la més antiga del món musulmà (segle ix) i està formada per més de 300 peces esculpides en fusta de teca, amb el tancament que aïllava els dignataris dels altres fidels.[7]
-
Sala d'oració. -
Columnes. -
Interior de la sala d'oració. -
Interior de la sala d'oració. -
Porta. -
Columnes de la sala d'oració. -
Detall de les columnes. -
Col·lector d'aigües. -
Minaret. -
Quadrant solar.
Bibliografia
[modifica]- Miquel Forcada, Ética e ideología de la Ciencia. El médico-filósofo en Al-Andalus (siglos X–XIII) (Almería 2011) 168
- Heinz Halm, The Fatimids and their Traditions of Learning (London-New York 1997).
- Heiz HJalm: On the role of the da‘is, see also Farhad Daftary, The Assassin Legends. Myths of the Isma‘ilis (London 1994) esp. 8–48
- Sarah Stroumsa and Sara Sviri, “The beginning of mystical philosophy in al-Andalus: Ibn Masarra and his Epistle on contemplation,” Jerusalem Studies in Arabic and Islam 36 (2009) 201–253.
Referències
[modifica]
- ↑ «Kairouan» (en anglès). UNESCO World Heritage. [Consulta: 12 juny 2022].
- ↑ ; Hayes, John Richard The Genius of Arab civilization: source of Renaissance (en anglès). Taylor & Francis, 1983, p. 104. ISBN 978-0-262-08136-8.
- ↑ Manmade Wonders of the World (en anglès). Dorling Kindersley Limited, 2019-10-03, p. 227. ISBN 978-0-241-43084-2.
- ↑ Saladin, Henri. Tunis et Kairouan. Paris : H. Laurens, 1908, p. 118.
- ↑ Kerrou, Mohamed «Quartiers et faubourgs de la médina de Kairouan. Des mots aux modes de spatialisation». Genèses. Sciences sociales et histoire, 33, 1, 1998, pàg. 49–76. DOI: 10.3406/genes.1998.1539.
- ↑ Boussora, Kenza; Mazouz, Said «The Use of the Golden Section in the Great Mosque at Kairouan» (en anglès). Nexus Network Journal, 6, 1, 01-04-2004, pàg. 7–16. DOI: 10.1007/s00004-004-0002-y. ISSN: 1522-4600.
- ↑ Bloom, Jonathan M. The Marble Panels in the Mihrab of the Great Mosque of Kairouan (en anglès). Brill, 2018-12-12. ISBN 978-90-04-35604-7.