Emmagatzematge òptic

L'emmagatzematge òptic és una variant d'emmagatzematge informàtic sorgit a finals del segle XX en el qual la gravació/reproducció es realitzen mitjançant uns raigs làser que interpreten les refraccions provocades sobre la seva pròpia emissió. Els suports d'emmagatzematge que fan ús d'aquest tipus de suport són: el Compact Disc i els formats derivats d'aquest, el DVD, el Blu-Ray Disc, l'UMD i el HD-DVD.

Enregistrament

Durant la gravació, un díode làser emet rajos cap a un mirall situat en el capçal i la llum reflectida en el mirall travessa una lent i queda enfocada en un punt sobre la base de policarbonat del disc. Aquesta llum enfocada va gravant buits ('pits' o pous), que contrasten amb les zones on no hi ha buits ('lands' o sortints).

Els punts (tant lands com pits) tenen una profunditat de 0,6 micres. Els lands i pits configuren una mena de codi Morse que serà reinterpretat en la fase de reproducció durant la conversió D/A.

Aquests buits es van gravant en una única espiral (en la qual es poden arribar a integrar 99 pistes, tenint la separació entre les pistes una amplada d'1,6 micres). L'espiral comença a l'interior del disc (propera al centre), i finalitza en la part externa.

Reproducció

La lectura òptica és relativament senzilla. Durant la reproducció, quan el raig làser incideix sobre la capa d'alumini reflectant, la llum és reflectida, dispersada i reencaminada mitjançant una sèrie de lents i miralls cap a un fotodíode receptor.

Aquest fotodíode és capaç d'interpretar el senyal digital. Això es deu al fet que la llum que arriba a la vall és reflectida i va desfasada mig període respecte a la que ve del sortint (pit) que és dispersada. Això permet a l'fotodíode convertir la informació òptica al codi binari:

Es dona el valor 0 tant a la successió de sortints (lands), com a la successió de no sortints (pits).
Es dona el valor 1 si es produeix un canvi de superfície en el sentit que sigui: tant PIT - LAND, com LAND - PIT.

Un cop interpretat el senyal digital, l'envia a un convertidor D/A (digitals analògic) que transforma el senyal digital en senyal elèctric (analògic).

Aquest senyal de sortida serà enviat als equips que hagin d'amplificar, processar o convertir novament en pressió sonora per poder sentir-la.

Tipus d'emmagatzematge òptic

**Formats digitals d'àudio sobre disc òptic**
	Empresa	Any	Còdec	Resolució	Freqüència de mostreig	Resposta en freqüència	Rang dinàmic	Bit rate	Nombre màxim de pistes	Capacitat	Temps màxim de gravació
CD Àudio	Sony i Philips	1982	PCM	16 bits	44,1 kHz	20 Hz a 20 kHz	90 dB	1,4 Mb/s	2	650 Mb	74 minuts
Minidisc	Sony	1991	ATRAC	16 bits	44,1 kHz	20 Hz a 20 kHz	90 dB	292 kb/s	2	1 Gb	45 hores
DVD-Audio	Pioneer i Mathushita	1997	MLP	16, 20 o 24 bits	44,1/48/88,2/96/176,4 i 192 kHz	20 Hz a 80 kHz	120 dB	9,6 Mb/s	6	4,7 Gb	622 minuts (10 hores i 22 minuts)
SACD	Philips i Sony	1999	DSD	16, 20 o 24 bits	2,8 MHz	20 Hz a 100 kHz	120 dB	2,8 Mb/s	6	4,7 Gb	74'(1 capa), 148' (2 capes) i 222' (3 capes)

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Emmagatzematge òptic