Vés al contingut

Província de Groningen

(S'ha redirigit des de: Groningen (província))
Plantilla:Infotaula geografia políticaProvíncia de Groningen
Grinslân (fy) Modifica el valor a Wikidata
Tipusprovíncia dels Països Baixos Modifica el valor a Wikidata

HimneGrönnens Laid (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

EpònimGroningen Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 53° 15′ 29″ N, 6° 44′ 16″ E / 53.258055555556°N,6.7377777777778°E / 53.258055555556; 6.7377777777778
EstatRegne dels Països Baixos
PaísPaïsos Baixos Modifica el valor a Wikidata
CapitalGroningen Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Appingedam
Bedum (–2019)
Bellingwedde (–2018) Modifica el valor a Wikidata../... 30+
Població humana
Població582.728 (2013) Modifica el valor a Wikidata (196,87 hab./km²)
Llengua utilitzadaneerlandès Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície2.960 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Comissari Modifica el valor a WikidataRené Paas Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
ISO 3166-2NL-GR Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSNL11 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webprovinciegroningen.nl Modifica el valor a Wikidata

Facebook: provinciegroningen X: provgroningen Instagram: provinciegroningen LinkedIn: provincie-groningen Youtube: UCNVDJ6J4EnRqKdUrxehoxzQ Modifica el valor a Wikidata

Groningen (groninguès: Grönnen, frisó: Grinslân) és una província dels Països Baixos situada al nord-est del país, fent frontera a l'est amb Alemanya (estat de Baixa Saxònia), al sud amb Drenthe a l'est amb Frísia i al nord amb el Mar de Wadden i, després de les illes frisones, el Mar del Nord. La seva capital és la ciutat de Groningen.

Té una superfície de 2.967 km² (2,1% dels quals són aigua), on vivien 574.384 habitants el 2004. És una província amb un caràcter marcat, on es parla un dialecte baix alemany (grunnegs). S'hi va parlar frisó fins ben entrada l'edat mitjana.

Municipis

[modifica]
Municipis de la província de Groningen
Vista via satèl·Lit

Groningen té 20 municipis.

Municipi Població
(1 juny 2007)
Densitat
(km²)
Principals nuclis
Appingedam 12.165 23,84 Appingedam
Bedum 10.631 44,58 Bedum, Zuidwolde
De Marne 10.712 167,45 Ulrum, Leens, Eenrum, Kloosterburen
Delfzijl 27.580 132,47 Delfzijl, Farmsum, Wagenborgen
Eemsmond 16.605 189,63 Uithuizen, Uithuizermeeden, Warffum
Groningen 180.824 79,59 Groningen, Hoogkerk
Grootegast 12.155 86,88 Grootegast, Niekerk, Opende
Haren 18.787 45,69 Haren, Glimmen
Leek 19.322 63,57 Leek, Tolbert, Zevenhuizen
Loppersum 10.729 111,02 Loppersum, Middelstum
Marum 10.077 64,51 Marum, De Wilp
Midden-Groningen
Oldambt
Pekela 13.273 49,12 Oude Pekela, Nieuwe Pekela
Stadskanaal 34.047 117,85 Stadskanaal, Musselkanaal, Onstwedde
Ten Boer 7.252 45,25 Ten Boer
Veendam 28.086 76,24 Veendam, Wildervank
Westerwolde
Winsum 13.969 101,09 Winsum, Baflo, Sauwerd
Zuidhorn 18.397 125,62 Zuidhorn, Grijpskerk, Aduard

Història

[modifica]

La presència d'un dolmen a Noordlaren que la història de l'assentament es remunta almenys a l'Edat de Pedra. El descobriment d'un dolmen a Delfzijl és una indicació que l'ocupació no només es restringia a la frontera amb Drenthe. Hom afirma que la presència d'un dolmen prova la teoria fou habitada per constructors de dics de dunes per a guanyar terra al mar.

Originàriament formà part del territori de Frísia i el 785 fou incorporat a l'Imperi Carolingi. Carlemany encarregà Sant Ludiger la cristianització del territori, La ciutat fou esmenada per primer cop el 1040 com a vila de Drenthe que formava part del bisbat d'Utrecht. Durant a l'edat mitjana el control de l'autoritat imperial a la ciutat era molt laxe, i es va incorporar les Ommelanden, on es parlava frisó però s'hi va anar imposant una varietat pròpia de baix saxó neerlandès.

Cap al 1500 Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic va entregar Groningen i Frísia a Albert III de Saxònia-Meissen, qui no hi va poder exercir un poder permanent. El 1514 fou incorporada al ducat de Gueldres i el 1536 fou incorporat com una de les Disset Províncies als Països Baixos dels Habsburg. El 1594 fou incorporada definitivament a les Províncies Unides.

Administració

[modifica]

La seu dels Estats Provincials es troba a Martinikerkhof a la ciutat de Groningen. Actualment hi ha un govern de coalició format per PvdA, CDA i ChristenUnie. Max van den Berg és el comissari reial, que substituí el 2007 Hans Alders.

Resultats de les eleccions als estats provincials de 2007

Els resultats de les eleccions estatals i provincials de 2007, comparades amb les de 2003, han estat:

Resultats de les eleccions provincials
Partit 2003 2007
 % 'Escons % escons
PvdA 33,7 20 26,2 12
CDA 20,9 12 19,4 9
SP 6,0 3 15,9 7
VVD 13,4 7 11,7 5
ChristenUnie 7,5 4 10,3 4
Groen Links 8,4 5 7,6 3
Partij voor het Noorden 4,0 2 3,6 1
D66 4,0 2 2,6 1
Partit pels Animals n.v.t n.v.t. 2,2. 1
Nou Partit Comunista 0,8 0 0,5 0
Total 55,5 55 51,0 43
eleccions legislatives neerlandeses de 2006
Partit  % +/- (2003)
PvdA 31,0 - 8,6
SP 19,2 + 11,9
CDA 18,3 - 2,3
VVD 10,9 - 2,1
ChristenUnie 7,0 + 2,3
GroenLinks 5,9 - 0,1
PVV 3,2 -
D66 1,9 - 2,0
PvdD 1,6 + 1,1
SGP 0,3 + 0,0
LPF 0,2 - 3,2
Total 81,3 - 0,3

Executiu Provincial: Després de les eleccions de 2007 l'executiu provincial és compost per PvdA, CDA i la Unió Cristiana. Des de 2009 l'executiu provincial és format per:

Nascuts a la província

[modifica]

Galeria d'imatges

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]