Latécoère
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | organització  | ||||
| Indústria | indústria aeronàutica, indústria armamentística i construcció aeronàutica i espacial | ||||
| Forma jurídica | Societat Anònima | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1917, Tolosa | ||||
| Fundador | Pierre-Georges Latécoère | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Groupement des industries françaises aéronautiques et spatiales | ||||
| Borsa de cotització | (Euronext [1]) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Treballadors | 14 (2020) | ||||
| Filial | |||||
| Indicador econòmic | |||||
| Ingressos totals | 777,1 € (2011) | ||||
| Lloc web | latecoere.fr | ||||
El grup Latécoère és una empresa de construcció aeronàutica amb seu a Tolosa prop de l'antic aeroport de Tolosa-Montaudran.[1] L'empresa va ser creada per Pierre-Georges Latécoère el 1917 i és coneguda pels seus hidroavions.
Latécoère va marcar un inici dins la indústria de l'aviació: va viure els millors moments de la seva història, com a «Lignes Aérienes Latécoère», amb pilots de prestigi com Jean Mermoz o Antoine de Saint-Exupéry,[1][nota 1]a l'època daurada dels hidroavions aeropostals, i va permetre connectar per correu postal Europa amb l'Àfrica occidental i després amb Amèrica del Sud, reanomenada com a l'Aéropostale que posteriorment es convertí en Air France.[2][3] Alhora, fabricava també aquests tipus especial d'avions, amb el mateix nom.[1][4]
Entre 1925 i 1936 Latécoère disposà d'una base aeronaval amb moll, grua i hangars a la riba sud de l'estany de Salses, al terme municipal de Sant Llorenç de la Salanca.[5]
La desaparició dels hidroavions en servei regular, la seva especialitat, va obligar a Latécoère a abandonar definitivament la producció d'avions Lals anys 50 del segle XX[1] i convertir-se en subcontractista d'altres fabricants. Avui fàbrica parts del fuselatge o portes d'avions i cablejats[1] per a Airbus, Boeing, Bombardier, Embraer i el Grup Dassault.
El grup és compon de cinc filials:
- CCA (França)
- Latécoère Services (França, Espanya, Romania, Regne Unit, Canadà, Alemanya)[6]
- Latécoère (França, Brasil, Estats Units)
- LATelec (França, Tunisia, Alemanya)[7]
- Latécoère Czech Republic (República Txeca)[8]
Notes
[modifica]- ↑ Latécoère és esmentat en la primera frase de l'obra autobiogràfica d'Antoine de Saint-Exupéry, titulada Terra dels homes. A la frase diu que el 1926 es va enrolar com a aprenent de pilot a la «Companyia Latécoère»
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Dans l'aéronautique depuis 1917, le groupe Latécoère n'a cessé d'évoluer et de se diversifier». Le Groupe Latécoère. [Consulta: 29 maig 2015].
- ↑ «Historique des Lignes Aériennes Latécoère». Latecoere.com. Fondation / Associtation culturelle Pierre-Georges Latécoère. Arxivat de l'original el 29 de maig 2015. [Consulta: 29 maig 2015].
- ↑ «Historique». Le Raid Latécoère. ASSOCIATION « AÉROCLUB PIERRE-GEORGES LATÉCOÈRE ». Arxivat de l'original el 29 de maig 2015. [Consulta: 29 maig 2015].
- ↑ «Companyia Latécoère». A: Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana, s.d.
- ↑ Bobo, Jean-Pierre. L'épopée Latécoère et la base aéronavale de Saint-Laurent-de-la-Salanque 1924-2015. Les presses littéraires, 2015. ISBN 979-10-310-0053-4 [Consulta: 11 novembre 2018].
- ↑ «14 Implantations dans le monde 11 en Europe». LATECOERE. Arxivat de l'original el 27 de maig 2015. [Consulta: 29 maig 2015].
- ↑ «Implantations» (en francès). LATelec. Arxivat de l'original el 25 de maig 2015. [Consulta: 29 maig 2015].
- ↑ «Historie» (en txec). [Consulta: 27 abril 2017].
