Guerra Civil de Líbia (2014-2020)
crisi líbia  | |
|---|---|
 Situació wn 2016 | |
| Tipus | guerra |
| Data | 16 maig 2014 |
| Lloc | Líbia |
| Estat | Líbia |
| Participants | Forces Armades de Líbia, Government of National Accord (en)  i Tuareg militias of Ghat (en) |
La Guerra de Líbia de 2014-2020 fou un conflicte que tingué lloc a la República de Líbia, degut a la violència entre les diferents milícies que van enderrocar i executar a l'exPresident del país Moammar al-Gaddafi a la Guerra Civil Líbia de l'any 2011, i als diferents grups que s'enfronten per aconseguir el control del país.
Antecedents
[modifica]Líbia es trobava amb dos parlaments, un a Trípoli, controlat pels islamistes, i l'altre, reconegut per la comunitat internacional, a Tobruk, Cirenaica, que havia estat forçat a desistir d'actuar per les forces jihadistes. El general Khalifa Haftar, que lidera l'Exèrcit d'Alliberament Nacional de Líbia i s'oposa tant als jihadistes com a el Govern d'Acord Nacional. A través del seu exèrcit, el general va llançar al maig atacs aeris contra grups islamistes a Bengasi, amb l'objectiu d'apoderar-se al Parlament. A més, acusa el primer ministre Ahmed Maiteg de cooperar amb grups islamistes. Al juny, Maiteg va renunciar després que la Cort Suprema dictaminés que el seu nomenament va ser il·legal.
La guerra civil
[modifica]Els combats, els de més intensitat registrats des de la mort del dictador libi, van començar quan el general Khalifa Haftar, de l'Exèrcit d'Alliberament Nacional de Líbia lleial al Govern de Salvació Nacional va llançar l'anomenada Operació Dignitat contra els grups gihadistes de Bengasi i l'est del país, defensors de l'aplicació de la Xaria, i altres grups propers a Al-Qaida. Paral·lelament les milícies islamistes moderades de Misratah, agrupades en la coalició Alba Líbia, van atacar a les Brigades Zintan, d'ideologia més liberal i aliades amb el general Haftar, per arrabassar el control de Trípoli, en un conflicte que va prendre més matisos regionals, econòmics i socials entre les dues ciutats.
Enmig dels combats es van celebrar unes eleccions per al Parlament libi (juny de 2014), la Cambra de Representants de Líbia, els membres electes es van posicionar a favor de l'Operació Dignitat i les brigades Zintan. No obstant això, els diputats de l'anterior mandat (elegit el 2012), que eren majoritàriament d'ideologia islamista, es van negar a cedir els seus càrrecs i es van autoproclamar com el Govern legítim, el Congrés Nacional General (GNC), alhora que es van posicionar a favor de les milícies islamistes de Misratah i Bengasi.
Durant el caos generalitzat i la guerra civil que va seguir la revolució i va provocar l'erosió del control territorial sota el Congrés Nacional General, la facció local lleial a Estat Islàmic, que prèviament s’havia apoderat de la ciutat portuària de Derna, va llançar un atac el març del 2015 per capturar Sirte, que llavors era ocupada per una milícia islamista, i va caure el maig del 2015.[1] El conflicte va assolir dimensions internacionals quan els Emirats Àrabs Units van decidir bombardejar, amb el beneplàcit d'Egipte, les posicions islamistes de Trípoli, mentre que Qatar va triar armar i finançar a aquests grups.
Declaració conjunta sobre Líbia
[modifica]El 18 de febrer de l'any 2016; els governs d'Alemanya, els Emirats Àrabs Units, Espanya, Estats Units, França, Itàlia i el Regne Unit, van donar la benvinguda a l'anunci fet públic el dia 14 de febrer per part del Consell de la Presidència de Líbia d'un Govern d'Acord Nacional,[2] Que va arribar a Trípoli el 30 de març per mar per causa del bloqueig aeri, i en abril la ONU va tornar al territori però l'Exèrcit d'Alliberament Nacional de Líbia va seguir guanyant terreny i controlant en setembre les terminals orientals de petroli.[3]
Al maig de 2016, Govern d'Acord Nacional i el Govern de Salvació Nacional van llançar una ofensiva conjunta per capturar Sirte i el seu entorn a Estat Islàmic zones a que va perdre el control de tots els territoris significatius que havia aconseguit a Líbia.[1] Més tard, el 2016, les forces lleials al Khalifa al-Ghawil van intentar un cop d'estat contra Fayez al-Sarraj i el Consell Presidencial de GAN.[4]
Alto-el-foc permanent
[modifica]L'Exèrcit d'Alliberament Nacional de Líbia, en control de la major part del país, inclosos Bengasi, Sirte i la majoria de les reserves de petroli de Líbia,[5] i el Govern d'Acord Nacional van arribar El 23 d'octubre de 2020, la Comissió Militar Mixta Líbia 5 + 5 que representa la un "acord d'alto el foc permanent a totes les zones de Líbia". L'acord, efectiu immediatament, exigia unes noves eleccions, que tots els combatents estrangers abandonessin Líbia en un termini de tres mesos, i que una força conjunta de policia patrullaria zones en disputa.[6]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Libyan forces clear last Islamic State holdout in Sirte» (en anglès). Reuters, 06-12-2016. Arxivat de l'original el 8 de novembre 2020. [Consulta: 6 agost 2021].
- ↑ «Declaración conjunta sobre Libia» (en castellà). Ministerio de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación, 18-02-2016. [Consulta: 6 agost 2021].[Enllaç no actiu]
- ↑ Mora, Paula. «Libia, cronología de un conflicto: del ascenso de Gadafi hasta hoy» (en castellà). Global Affairs. Universidad de Navarra. Arxivat de l'original el 2021-08-06. [Consulta: 6 agost 2021].
- ↑ «GNC retakes parliament compound, High Council of State condemns» (en anglès). The Lybia Observer, 15-10-2016. Arxivat de l'original el 22 d’octubre 2016. [Consulta: 6 agost 2021].
- ↑ «Why is Libya so lawless?» (en anglès). BBC, 23-01-2020. Arxivat de l'original el 3 d’agost 2021. [Consulta: 6 agost 2021].
- ↑ «Els dos poders rivals de Líbia anuncien un alto el foc i la convocatòria d'eleccions». Ara, 21-08-2020. [Consulta: 6 agost 2021].