Guerra del rei Guillem
Guerra dels Nou Anys  | |||
|---|---|---|---|
 Louis de Buade de Frontenac, governador de Nova França, refusava les demandes de rendició angleses durant la batalla de Quebec (1960). | |||
| Tipus | conflicte i guerra | ||
| Data | 1689 – 1697 | ||
| Escenari | Amèrica del Nord | ||
| Lloc | Amèrica del Nord | ||
| Resultat | Tractat de Rijswijk Statu quo ante bellum | ||
| Conseqüència | Tractat de Rijswijk | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
.svg){kind=small}
La Guerra del rei Guillem (1689-1697) va ser una guerra lliurada a Amèrica entre França i Anglaterra, amb l'objectiu d'aturar l'expansió colonial francesa i disputar el seu domini dels mars i del comerç.
Antecedents
[modifica]Des 1662, amb la venda de Dunkerque,[1] Anglaterra va abandonar el seu objectiu comercial i marítim en l'escenari europeu i colonial, molestant molt als holandesos, i principalment al seu stadhouder, Guillem d'Orange, qui després arribaria, el 1688, a convertir-se en rei d'Anglaterra, Escòcia i Irlanda.[2] Aquest guardava un odi acèrrim a Lluís XIV, el qual havia envaït el seu país natal i l'havia vençut innombrables vegades. En iniciar el seu regnat a Anglaterra, es va proposar fermament fer la guerra a França, per obtenir nous guanys colonials, els quals per cert eren molt menors als guanys dels francesos.
La guerra
[modifica]Lluís XIV va llançar un atac directe i va incendiar diversos llocs en l'àrea de Nova York, Guillem va respondre amb un atac a la península d'Acàdia,[2] on els pescadors francesos anaven a pescar però va fracassar, degut a un contraatac dels vaixells francesos, que rondaven per aquelles costes. Cap a la dècada de 1690, els atacs francesos al Canal de la Mànega es van fer molt intensos, de manera que la majoria d'atacs a les colònies planejats pels anglesos, com per exemple, la invasió del Canadà francès, van ser posposats.
Conseqüències
[modifica]Al final de la guerra, Anglaterra no s'havia expandit en absolut i la França de Lluís XIV tampoc, però el seu regne ja no era la indiscutible potència dels mars que havia estat, tot i que va conservar la seva influència en el Mediterrani, ja que aquesta guerra del Rei Guillem, contrapartida de la Guerra de la Lliga d'Augsburg a Europa, va tenir com a conseqüència que el nombre de vaixells anglesos va augmentar, així com el nombre dels seus futurs contrabandistes.
Referències
[modifica]- ↑ «Correspondence and papers of the first Duke of Ormonde, chiefly on Irish and English public affairs: ref. MS. Carte 218, fol(s). 5 – date: 26/12/1662» (Description of contents of carte papers). Oxford University, Bodleian Library, Special Collections and Western Manuscripts: Carte Papers, 2006. [Consulta: 17 octubre 2007].[Enllaç no actiu]
- ↑ 2,0 2,1 Baker, Emerson W.; Reid, John G. The New England Knight: Sir William Phips, 1651–1695. Toronto: University of Toronto Press, 1998, p. 84. ISBN 978-0-8020-0925-8. OCLC 222435560.
Vegeu també
[modifica]- Guerra de la reina Anna (1702-1713)
- Guerra Franco-Índia (1754-1763)
- Guerra dels Set Anys (1756-1763)
Enllaços externs
[modifica]- La Guerra del rei Guillem En Usahistory.info (en anglès)
