Guerra hispano-sudamericana
 Combat del Callao | |||
| Tipus | guerra  | ||
|---|---|---|---|
| Data | 1864 – 1866 | ||
| Escenari | Illes Xinxa, Perú, Oceà Atlàntic | ||
| Lloc | illes Chincha | ||
| Estat | Perú, Equador, Xile, Bolívia i Espanya | ||
| Resultat | Consolidació de la Independència del Perú, Tractat de Lima del 1883 | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
.svg){kind=small}
Tomé – Papudo – 1a de Chiloé – Abtao – 2a de Chiloé – Paquete del Maule – Valparaíso – Callao – Tornado |
La Guerra hispano-sudamericana o Guerra de les Illes Xinxa fou un conflicte armat que va enfrontar al Regne d'Espanya contra les repúbliques de Xile i el Perú, seguides de Bolívia i l'Equador en menor grau.[1] El conflicte es va iniciar amb l'ocupació espanyola de les Illes Xinxa en 1864[1] i va acabar amb el tractat de Pau signat a Lima, el 12 de juny de 1883.
Aquesta guerra és coneguda com a Guerra contra Espanya a Xile i Perú, mentre a Espanya l'anomenava la Guerra del Pacífic o Primera Guerra del Pacífic, tot i que aquest terme és generalment utilitzat per a referir-se a la guerra entre Bolívia, Xile i Perú, entre 1879 i 1883.
La guerra
[modifica]El conflicte diplomàtic entre Espanya i el Perú va començar amb una baralla entre peons espanyols d'una hisenda a Talambo i el terratinent peruà Manuel Salcedo que va acabar amb dos morts i diversos ferits. Les notícies que van arribar a la flota i el Govern espanyol va sol·licitar explicacions, i la manca d'entesa entre el Govern peruà i l'enviat espanyol va portar a l'ocupació espanyola de les peruanes Illes Xinxa en 1864. Malgrat els acords inicials entre Espanya i Perú mitjançant una resolució pacífica, el canvi de govern al Perú, forçat per un cop d'estat, va rebutjar aquest acord inicial. Xile va intervenir en el conflicte negant-se a proveir als vaixells espanyols primer i declarant la guerra a Espanya seguidament el 25 de setembre de 1865, Perú ho va fer el 13 de desembre i ja en 1866 també li van declarar la guerra a Espanya l'Equador (el 30 de gener) i Bolívia (el 22 de març).
Les accions de guerra es van donar entre 1865 i 1866, sent els principals combats navals el de Papudo,[2] d'Abtao, el bombardeig de Valparaíso i la batalla del Callao.[3] Les hostilitats van acabar en 1866 i es va aconseguir un armistici en 1871. Els tractats de pau es van signar de manera bilateral entre cada país sud-americà i Espanya en els anys 1879 (Perú i Bolívia), 1883 (Xile) i 1885 (Equador).
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Calmanash, Emma. Las Cautivas Correntinas en la Guerra del Paraguay (1864-1870), Memorias Rescatadas (en castellà). Editorial Dunken, 2013, p. 273. ISBN 9870265626.
- ↑ Anuario La Nación (en castellà). La Nación, 1955, p. 372.
- ↑ Ruz, Fernando. El Organizador de la Victoria (en castellà). Andres Bello, 1980, p. 90.