Guillem Clua i Sarró
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1973  (50/51 anys)Barcelona | ||
| Formació | Universitat Autònoma de Barcelona | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Periodisme, teatre i dramatúrgia | ||
| Ocupació | dramaturg, periodista, dramaturg, director d'estratègia digital, guionista, productor de televisió | ||
| Participà en | |||
| 22 maig 2023 | Manifest per una Barcelona que obre camí |
||
| Premis | |||
| |||
.jpg)
Guillem Clua (Barcelona, 1973)[1] és un dramaturg, guionista, director d'escena i periodista català. És considerat dels autors contemporanis catalans amb més projecció internacional i la seva obra dramatúrgica, inspirada fortament en el món anglosaxó, gira sovint l'entorn de la comunitat LGBTIQ+, tant pel que fa a la seva vessant romàntica, com també històrica, revolucionària i de tarannà transgressor.[2][3]
Trajectòria
[modifica]Guillem Clua es llicencià en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona i inicià la seva formació teatral a la London Guildhall University. Els seus inicis teatrals es vinculen a l'Obrador de la Sala Beckett i les seves obres més conegudes, La pell en flames, Smiley i L'oreneta, han estat traduïdes a nombrosos idiomes i s'han representat per tot el món. S'han traduït a l'anglès, alemany, italià, francès, grec, búlgar i serbocroat. Amb el seu primer text, Invisibles, va obtenir el Premi de Teatre Ciutat d'Alcoi 2002, i el 2004, La pell en flames va obtenir el Premi Alcoi per segona vegada i el Premi de la Crítica al millor Text del 2005. La versió en anglès s'ha estrenat en set ciutats nord-americanes, i el 2006 el dramaturg es va traslladar a Nova York per a presentar-hi Gust de cendra. Seguidament, va escriure Marburg, estrenada al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) el 2010.[4][5]
En els darrers anys, Clua ha escrit obres amb una gran influència política com són L'Oreneta, El gust de les cendres, La pell en flames i Justícia, que fou la darrera obra revelació a Barcelona. Es tracta d'una peça teatral que presenta una història que va des del final de la Guerra Civil Espanyola a les primeres manifestacions gais a Barcelona, i des del concert dels Beatles a La Monumental a la transició, i que inclou el cas Banca Catalana i el pujolisme. Precisament, el 2020 aquesta obra va rebre el Premi Nacional de Literatura Dramàtica del Ministeri de Cultura.[6]
Una altra de les seves obres amb més abast i recepció positiva de la crítica és Smiley, una comèdia romàntica gai en català escrita per al I Torneig de Dramatúrgia Catalana el 2011[7] i estrenada al Teatre Flyhard de Sants (Barcelona) l'any 2012. El seu gran èxit feu que passés a d'altres sales barcelonines, com el Teatre Lliure o el Teatre Capitol durant diversos anys, amb altres adaptacions a sales teatrals de capitals internacionals i, finalment, una adaptació literària i una posterior sèrie televisiva a Netflix original en castellà (i doblada al català) l'any 2022.[8][9][10]
Referències
[modifica]- ↑ Ribas Tur, Antoni. «Guillem Clua: "A Barcelona hi ha un menyspreu del teatre popular"», 18-10-2020. [Consulta: 2 agost 2021].
- ↑ Fanlo, Isaias. «Malaltia, frivolitat, responsabilitat i transgressió: un diàleg (queer) amb Guillem Clua». Pausa. Quadern de teatre contemporani, 20-09-2018. [Consulta: 11 desembre 2022].
- ↑ Fanlo, Isaias «Notes sobre el teatre de Guillem Clua». Teatre Nacional de Catalunya [Chicago], 2019.
- ↑ «Guillem Clua rep el Premi Nacional de Literatura Dramàtica 2020». El Nacional, 27-10-2020 [Consulta: 27 octubre 2020].
- ↑ «Guillem Clua, Premio Nacional de Literatura Dramática por 'Justicia'. El jurado del Ministerio de Cultura reconoce la "ambición dramatúrgica" del autor barcelonés». El Mundo, 26-10-2020 [Consulta: 27 octubre 2020].
- ↑ Barranco, Justo «‘Justícia’, de Guillem Clua, Premio Nacional de Literatura Dramática. El Ministerio premia una obra en catalán y sobre la identidad catalana que estrenó el TNC en febrero». La Vanguardia, 26-10-2020 [Consulta: 27 octubre 2020].
- ↑ Osan i Tort, Oriol. «Àlex & Bruno». Núvol, 22-10-2020. [Consulta: 8 desembre 2023].
- ↑ Álvarez, Inés. «Guillem Clua: «‘Smiley’ no explica una història d’amor de gais només per a gais»». El Periódico, 07-12-2022. [Consulta: 11 desembre 2022].
- ↑ «Guillem Clua: “Que ningú no menystingui les formes de parella que s’allunyen de la monogàmia”». Diari de Barcelona, 19-10-2022. [Consulta: 11 desembre 2022].
- ↑ Sancho Martí, Maria. «De la petita Sala Flyhard a sèrie de Netflix: el salt de "Smiley", de Guillem Clua». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 28-10-2021. [Consulta: 11 desembre 2022].