Guillem IV de Jülich-Clèveris-Berg
| |||
| Nom original | (de) Wilhelm der Fünfte  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 28 juliol 1516 (Gregorià) Düsseldorf (Alemanya) | ||
| Mort | 5 gener 1592 (75 anys) Düsseldorf (Alemanya) | ||
| Sepultura | St. Lambertus | ||
| Religió | Luteranisme | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | aristòcrata | ||
| Altres | |||
| Títol | Duc | ||
| Família | House Mark (en)  | ||
| Cònjuge | Maria d’Habsburg-Jagellon (1546–1581) Joana III de Navarra (1541–1545) | ||
| Fills | Maria Elionor de Clèveris (  ) Maria d’Habsburg-JagellonAnna de Jülich-Clèveris-Berg ( ) Maria d’Habsburg-JagellonMagdalena de Jülich-Clèveris-Berg ( ) Maria d’Habsburg-JagellonCarles Frederic de Jülich-Clèveris-Berg ( ) Maria d’Habsburg-JagellonElisabeth von der Mark-Kleve ( ) Maria d’Habsburg-JagellonSibil·la de Jülich-Clèveris-Berg ( ) Maria d’Habsburg-JagellonJoan Guillem de Jülich-Clèveris-Berg ( ) Maria d’Habsburg-Jagellon | ||
| Pares | Joan III de Clèveris i Maria de Jülich-Berg | ||
| Germans | Anna de Clèveris Sibylle de Clèves Amàlia de Clèveris | ||
 | |||
 | |||
Guillem IV de Jülich-Clèveris-Berg o simplement Guillem IV de Clèveris (en alemany Wilhelm von Jülich-Kleve-Berg) va néixer a Düsseldorf (Alemanya) el 28 de juliol de 1516 i va morir a la mateixa ciutat el 5 de gener de 1592. Era un noble alemany, fill de Joan III de Clèveris (1490-1539) i de Maria de Jülich-Berg (1491-1543).
Va ser duc de Gueldre i comte de Zutphen de 1538 a 1543, duc de Clèveris i comte de la Mark de 1539 a 1592, duc de Jülich, de Berg i comte de Ravensberg de 1543 a 1592. El 1539, va rebre de l'emperador el ducat de Gueldre i el comtat de Zutphen, però els retornà el 1543, amb motiu del tractat de Venlo, en què s'acordà incorporar-los als Països Baixos espanyols.
La seva era una Cort brillant freqüentada per humanistes com Erasme de Rotterdam, Jean Wier, el cartògraf Gerardus Mercator o el científic Stephen Vinand. El seu fill i hereu Carles Frederic va morir el 1575, de manera que deixà la responsabilitat dels seus dominis al seu segon fill, feble d'esperit, seguidor del catolicisme i presa fàcil per a les ambicions dels Habsburg i de les Províncies Unides dels Països Baixos.
Matrimoni i fills
[modifica]El 13 de juliol de 1541 es va casar amb Joana d'Albret (1528-1572), filla d'Enric II de Navarra (1503-1555) i de Margarida d'Angulema (1492-1549), quan Joana tenia tot just 13 anys. Però el matrimoni, per conveniències polítiques, fou anul·lat cinc anys després pel Papa Pau III.
El 18 de juliol de 1546 es tornà a casar, a Ratisbona, amb Maria d'Habsburg-Jagellon (1531-1581), arxiduquessa d'Àustria, filla de l'emperador Ferran I i d'Anna Jagellon (1503-1547). Fruit d'aquest matrimoni nasqueren:
- Maria Elionor (1550-1608), casada amb Albert Frederic de Prússia (1553-1618).
- Anna (1552-1632), casada amb Felip Lluís del Palatinat-Neuburg (1547-1614).
- Magdalena (1553-1633), casada amb Joan I de Deux-Ponts (1550-1604).
- Carles Frederic (1555-1575)
- Elisabet (1556-1561)
- Sibil·la (1557-1627), casada amb Carles d'Habsburg (1560-1618)
- Joan Guillem (1562-1609), casat primer amb Jacoba de Baden i després amb Antonieta de Lorena (1568-1610).
Bibliografia
[modifica]- Harleß: Wilhelm V. A: Allgemeine Deutsche Biographie (ADB). Band 43, Duncker & Humblot, Leipzig 1898, S. 106–113.
- Hoorens V. Een ketterse arts voor de heksen: Jan Wier (1515-1588), Bert Bakker, Amsterdam, 2011.
