Gustavo Villapalos Salas

Gustavo Villapalos Salas

Biografia
Naixement	15 octubre 1949 Madrid
Mort	15 juny 2021 (71 anys) Madrid
Rector de la Universitat Complutense de Madrid
1987 – 1995
← Amador Schüller Pérez Rafael Puyol Antolín →
Conseller d'Educació i cultura de la Comunitat de Madrid
1 de juliol de 1995 – 1 de setembre de 2001
← Jaime Lissavetzky Díez Carlos Mayor Oreja →
Dades personals
Formació	Universitat Complutense de Madrid
Activitat
Ocupació	Jurista
Partit	Partit Popular
Membre de	Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació Reial Acadèmia de Doctors d'Espanya
Obra
Estudiant doctoral	Alfonso de Ceballos-Escalera
Premis
(19 gener 1993)  Gran Oficial de l'Orde al Mèrit de la República Italiana (26 novembre 1992)  doctor honoris causa per la Universitat Comenius de Bratislava (12 juliol 1991)  Gran Creu de l'Orde al Mèrit de Portugal  doctor honoris causa per l'Institut Estatal de Relacions Internacionals de Moscou
Llista Conseller d'Educació de la Comunitat de Madrid 1999 – 2001 – Carlos Mayor Oreja → Conseller d'Educació i Cultura de la Comunitat de Madrid 1r juliol 1995 – 1999 ← Jaime Lissavetzky Rector de la Universitat Complutense de Madrid 1987 – 1995 ← Amador Schüller Pérez – Rafael Puyol Antolín → Catedràtic d'universitat

Gustavo Villapalos Salas, (Madrid, 15 d'octubre de 1949 - 15 de juny de 2021) fou un jurista espanyol.

Trajectòria

Va estudiar en els jesuïtes de Chamartín de Madrid i es llicencià en dret i geografia i història a la Universitat Complutense de Madrid. Ha estat Catedràtic d'Història del Dret i de les Institucions en la Facultat de Dret de la Universitat Complutense de Madrid des de 1976 amb 26 anys. Director del mateix departament en el qual ostenta la Càtedra des de 1981 fins a 1984, va passar a ser Degà de la Facultat des d'aquest mateix any fins a 1987 per posteriorment ser investit Magnífic Rector de la Universitat Complutense des de 1987 fins a 1995.

Com a rector, el 20 de desembre de 1993 signà un conveni amb l'arquebisbe de Madrid Ángel Suquía amb l'objectiu de mantenir oratoris catòlics a la universitat i afavorir la creació de noves capelles.

Va ser nomenat Conseller d'Educació, Cultura i Esports de la Comunitat de Madrid des de 1995 fins a 2001 durant el govern de Alberto Ruiz-Gallardón (PP).

Adscrit a posicions ultracatòliques i en l'òrbita dels Legionaris de Crist, s'ha destacat el seu paper, primer com a rector de la UCM, i després com a conseller responsable d'Educació en el govern autonòmic, per a afavorir que aquesta congregació es fera amb el control de la Universitat Francisco de Vitoria, originalment un centre adscrit a la UCM creat el 1993.

Tingué un paper rellevant en l'aparició de l'anticatalanisme al País Valencià, conegut com a blaverisme. De fet hom diu que els que idearen aquest moviment foren ell, Juan Ferrando Badía i Fernando Abril Martorell, en una reunió en petit comité que tingueren a Madrid. Com a prova d'agraïment del blaverisme de la ciutat de València, el nomenaren Acadèmic d'Honor de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana.

Càrrecs i honors

• El 1997 és nomenat Acadèmic de nombre de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació.
• President i Acadèmic de Numero de la Reial Acadèmia de Doctors d'Espanya el 1993.
• Doctor “Honoris causa” de les següents universitats: Universitat de Lisboa, Universitat París XIII, Universitat de Bratislava, Universitat Carolina de Praga, Universitat Saint Louis (Missouri), Universitat Nacional Autònoma de Mèxic i de la Universitat de la Plata (Argentina).
• Rector Honorari de la Universitat Complutense de Madrid.
• President de la Fundació Universitària Espanyola.
• Acadèmic d'Honor de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana.

Obres

• G. Villapalos y E. San Miguel, Momentos decisivos en la Historia de España, Ed. Planeta, 2006
• G. Villapalos y E. San Miguel, Enseñanzas de Cine, Ed. Voz de papel, Madrid, 2005
• G. Villapalos, et alii, el destino de los embriones congelados, Ed. FUE, Madrid, 2003
• G. Villapalos, Fernando V de Castilla, los Estados del Rey Católico, (1474-1516). Ed. El Olmedo, Valladolid, 1998
• G. Villapalos y L. López Quintás, El libro de los valores, Ed. Planeta, Barcelona 1998
• G. Villapalos, Justicia y Monarquía, Madrid, 1997
• G. Villapalos, El concepto de norma fundamental, Real Academia de Doctores, Madrid, 1993
• G. Villapalos, Los recursos en materia administrativa en Indias en los siglos XVI y XVII. Notas para su estudio. Ed. INEJ, Madrid, 1976
• A. García Gallo y G. Villapalos, Las expositiones nominum legalium y los vocabularios jurídicos medievales, Madrid, 1974
• G. Villapalos, Los recursos contra los actos de gobierno en la Baja Edad Media, Ed. U. Complutense, Madrid, 1974
• G. Villapalos y J. Iturmendi Morales, Apuntes para una historiografía de Aparisi y Guijarro, Sevilla, 1973

Bibliografia

• Carmona Pascual, Pablo; García Dorado, Beatriz; Sánchez Moya, Almudena. Spanish Neocon. La revuelta neoconservadora en la derecha española. Madrid: Traficantes de Sueños, 2012. ISBN 978-84-96453-66-1. (castellà)
• Pizarro, Narciso «Neoconservadores Católicos». Revista La Sociología en sus Escenarios. Universidad de Antioquia [Medellín], 14, 2006. Arxivat de l'original el 15 de març de 2018. ISSN: 0123-8973. Arxivat 2018-03-15 a Wayback Machine.(castellà)

Enllaços externs

• «Obra de Gustavo Villapalos Salas» a Dialnet.

Càrrecs públics
Precedit per: Amador Schüller Pérez	Rector de la Universitat Complutense de Madrid 1987-1995	Succeït per: Rafael Puyol Antolín
Precedit per: Jaime Lissavetzky Díez	Conseller d'Educació i cultura de la Comunitat de Madrid 1995-2001	Succeït per: Carlos Mayor Oreja
Premis i fites
Precedit per: ?	Acadèmic de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació Medalla 31 1997-	Succeït per: -