Hèrcules II d'Este

Hèrcules II d'Este
	;
Biografia
Naixement	5 abril 1508 ; Ferrara (Itàlia)
Mort	3 octubre 1559 (51 anys); Ferrara (Itàlia)
Sepultura	Corpus Domini Monastery (en)
Activitat
Ocupació	polític
Altres
Títol	Duc
Família	Este
Cònjuge	Renata de França (1528 (Gregorià)–)
Fills	Anna d'Este, Alfons II d'Este, Lucrècia Maria d'Este, Eleonora d'Este, Lluís d'Este
Pares	Alfons I d'Este i Lucrècia Borja
Germans	Isabel Maria d'Este; Elionor d'Este; Roderic d'Aragó; Alfons d'Este; Alessandro d'Este; Francesc d'Este; Hipòlit II d'Este
Premis
	Orde de Sant Miquel ;

Hèrcules II d'Este, també anomenat Hèrcules II de Ferrara o Hèrcules II de Mòdena (1508 - Ferrara, Ducat de Ferrara, 3 d'octubre de 1559), membre de la Casa d'Este, fou el duc de Ferrara i Mòdena entre 1534 i 1559.

Família

Va néixer el 5 d'abril de 1508 sent fill del duc Alfons I d'Este i la seva segona esposa, Lucrècia Borja. Fou net per línia paterna d'Hèrcules I d'Este i Elionor de Nàpols, i per línia materna del Roderic de Borja, futur papa Alexandre VI, i la seva amistançada Vannozza Cattanei. Fou germà, entre d'altres, del cardenal Hipòlit d'Este i d'Alfons d'Este.

Es casà el 28 de juny de 1528 a la ciutat de París amb la princesa Renata de França, filla del rei Lluís XII de França i Anna de Bretanya. D'aquesta unió nasqueren:

Anna d'Este (1531 - 1607), casada el 1548 amb Francesc de Guisa i el 1566 amb Jaume de Savoia-Nemours
Alfons II d'Este (1533 - 1597), duc de Ferrara i Mòdena
Lluís d'Este (1538 - 1586), cardenal
Lucrècia Maria d'Este (1535 - 1598), casada el 1570 amb Francesc Maria II della Rovere
Elionor d'Este (1537 - 1581)

A la mort del seu pare, ocorreguda el juny de 1534, Hèrcules fou nomenat duc de Ferrara i Mòdena, resolent els problemes inicials del seu pare amb el Papat. Quan Enric II de França inicià les seves activitats militars a la península Itàlica, ràpidament Hèrcules II formà una Lliga contra Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic juntament amb els Estats Pontificis i el mateix Regne de França, si bé la concentració de les tropes franceses entorn del Regne de Nàpols (clar objectiu francès) desagradà Hèrcules II. Aquest, gràcies a la mediació de Cosme I de Mèdici, arribà a un acord amb l'imperi Espanyol, garantint la integritat dels seus dominis a canvi d'expulsar de la seva cort la majoria profrancesa.

Gràcies al dot i renda vitalícia concedit a la seva esposa per part de Francesc I de França, rei i cunyat de Renata, aquesta aconseguí reunir al voltant de la seva cort artistes i intel·lectuals com Bernardo Tasso i Fulvio Pellegrini Morato. Sota la pressió, però, de la Cúria romana va expulsar del Ducat de Ferrara i Mòdena autors acusats d'heretgia com Joan Calví, i instaurà la inquisició als ducats, convertint els seus dominis en un dels principals centres de difusió de la Reforma a Itàlia.

Morí el 1559 a la ciutat de Ferrara, on està actualment enterrat.

Precedit per:
Alfons I d'Este

Duc de Ferrara, Mòdena i Reggio
1534-1559

Succeït per:
Alfons II d'Este