HD 210277 b
.svg){kind=small} HD 210277 b | |
|---|---|
| Tipus | planeta extrasolar  |
| Descobert per | Geoffrey Marcy |
| Data de descobriment | 1998[1] i juliol 1999[2] |
| Mètode de descobriment | espectroscòpia Doppler[2] |
| Cos pare | HD 210277 |
| Constel·lació | Aquari |
| Època | J2000.0 |
| Dades orbitals | |
| Semieix major a | 1,123 ua[3] |
| Excentricitat e | 0,472[3] |
| Període orbital P | 442,94 d[3] |
| Distància angular θ | 0,05167 ″ |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Massa | 1,23 M_J[1] |
| Paral·laxi | 46,9229 mas[4] |
| Moviment propi (declinació) | −450,544 mas/a [4] |
| Moviment propi (ascensió recta) | 85,462 mas/a [4] |
| Ascensió recta (α) | 22h 9m 29.8657s[4] |
| Declinació (δ) | -8° 27' 4.837''[4] |
| Catàlegs astronòmics | |
HD 210277 b fou descobert l'any 1998 per l'equip de California and Carnegie Planet Search usant l'afortunat mètode de la velocitat radial. Aquest planeta és almenys un 24% més massiu que Júpiter. La distància mitjana és una mica més gran que la distància de la Terra al Sol. De totes maneres, la seva òrbita és molt excèntrica, tant que al periastre la distància és quasi la meitat, i a l'apoàpside està a una distància semblant a la distància de Mart al Sol.[5]
L'any 2000 un grup de científics proposà, basant-se en dades preliminars astromètriques del satèl·lit Hipparcos, que el planeta podria tenir una inclinació de 175,8º i una massa vertadera 18 vegades la de Júpiter convertint al planeta en una nana marró.[6]
Sigui com sigui, això és estadísticament molt improbable, i la postulació no ha estat confirmada. Si el planeta orbita en el mateix pla del disc circumestel·lar, cosa que podria ser una suposició plausible, tendria una inclinació de 40º i una massa absoluta de 2,2 vegades la de Júpiter.[7]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Afirmat a: Enciclopèdia Extrasolar Planets. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès.
- ↑ 2,0 2,1 Geoffrey Marcy «Two New Candidate Planets in Eccentric Orbits» (en anglès). Astrophysical Journal, 1, 20-07-1999, pàg. 239–247. DOI: 10.1086/307451.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Jason Wright «The California Legacy Survey. I. A Catalog of 178 Planets from Precision Radial Velocity Monitoring of 719 Nearby Stars over Three Decades» (en anglès). The Astrophysical Journal Supplement Series, 1, 7-2021, pàg. 8. DOI: 10.3847/1538-4365/ABE23C.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ G.W. Marcy, R.P. Butler, S.S. Vogt, D. Fischer, M.C. Liu «Two New Candidate Planets in Eccentric Orbits». Astrophysical Journal, 520, 1999, pàg. 239 – 247.[Enllaç no actiu]
- ↑ I. Han, D.C. Black, G. Gatewood «Preliminary Astrometric Masses for Proposed Extrasolar Planetary Companions». Astrophysical Journal, 548, 2001, pàg. L57 – L60.[Enllaç no actiu]
- ↑ D.E. Trilling, R.H. Brown, A.S. Rivkin «Circumstellar Dust Disks around Stars with Known Planetary Companions». Astrophysical Journal, 529, 2000, pàg. 499 – 505. Arxivat de l'original el 2000-12-06 [Consulta: 5 març 2009].
Enllaços externs
[modifica]- L'Enciclopèdia dels Planetes Extrasolars entrada
- Visualització artística de l'exoplaneta i dades. Science.NASA
- Visions Extrasolars Arxivat 2008-05-09 a Wayback Machine. ítem Arxivat 2007-09-30 a Wayback Machine.